07/08/13 Ser conscient

Sempre m'he considerat un cercador de sensacions, el terreny en que les busco, és la llarga distància.
No hi busco coses d'un altre món, ni res que no estigui dins meu, busco prendre consciència de les petites coses que faig i que m'envolten.
Quan porto hores fent una activitat, tal i fa la que sigui, nedar, córrer, caminar, pedalar o palejar, hi ha un moment en que m'abstrec de mi mateix, els pensaments deixen pas a la consciència.
Visc amb intensitat l'instant, com si es congelés el temps. Sentint com el cos llisca a l'aigua, com l'aire m'omple els pulmons, el sol a la pell, notant la immensitat de la muntanya sota els peus, experimentant com el cos agafa impuls, assaborint un got d'aigua com si fos el millor dels premis, degustant el dolç aroma de la sal o el perfum de la muntanya, connectant amb cada moviment.
Curiosament, mai em centro en coses negatives, del tipus que em fa mal, una fricció o el cansament, mentre que el pensament de vegades si que ho fa.
A estones sóc conscient del que m'envolta, deixant-me endur pel paisatge des de dalt una muntanya, captivat pel moviment d'un peix, veient d'una manera diferent el que vist mil i un cops o encisat per un somriure d'algú que em creuo pel camí.
Ser conscient, m'ajuda a netejar la ment, a agafar perspectiva sobre el dia a dia i a veure-ho tot amb una mirada més clara.

2 comentaris :

Roger ha dit...

Una relfexió molt certa i maca.

Ultraquim ha dit...

Moltes gràcies per llegir-la!