Segueix-me a Instagram! Segueix-me a Facebook! Segueix-me a Twitter!

22/06/13 Illes Medes - Illes Formigues nedant. Crònica

Em sento a casa, no només per estar a la mar que tant  m'agrada o en plena Costa Brava, que tant m'estimo. Em sento a casa, per l'ambient, tot i que abans de començar, la tensió i els nervis es poden tallar amb un ganivet. Tots estàvem expectants del que passaria, 22,3 km per endavant, fan aflorar mil i una pors.
A l'hora de nedar, érem 4 grups de diferents velocitats,  abans de començar som una pinya, arriba el moment cap a les embarcacions que ens porten fins al punt de sortida, les Illes Medes. Són 1.500 metres, no devíem tardar ni 10 minuts, que es van fer llargs, llargs, els silencis s'intercalaven amb els comentaris intranquils i els pensaments de que fa una persona com jo, en un lloc com aquest, si és que em fico en cada tangana, el salt per sobre de l'aigua d'una tonyina, dóna la resposta a tot plegat.
Tots cap a l'aigua, que hi falta gent, és una sopa de meduses, mai he estat tant content de dur neoprè i escarpins com en aquesta travessia. El nostre grup va fent, la nedadora Cathy, es desmarca i va a buscar grups més avançats, per contra en Ramon i en Dani, es despengen i s'afegeixen a nosaltres, amb la Mireia i en Sergi, amics i companys del Club Aquàtic Xaloc, seguim junts.
Cada 45 minuts, anem parant a fer avitullament, la Sílvia i l'Arnau, ens fan suport durant tota la travessia, es desviuen per ajudar-nos en tot el que cal, la barca d'acompanyants, patronejada per l'amic Joan Cutrina, va i ve, doncs segueixen a tots els grups, és una glopada d'aire fresc cada vegada, juntament amb l'embarcació de control que també ens acompanya a estones.
Els primers 8 km, no acaben mai, hi ha onades, maror, juntament amb la llarga platja de l'Estartit i Pals, es fa un tram llarg, però ràpid perquè anem frescos.

Arribem al Cap de Begur, el mar està remenat i les embarcacions a tot drap que passen ens aixequen l'aigua, ja estem a la meitat. La mar es calma una mica, tenim marejol de bon nedar.
A l'alçada de Fornells entre els km, 12 i 15, s'ajunten alguna onada tipus paret i el cansament de dur nedant més de 4 hores, tinc malestar a l'estómac, una mica de mareig i ganes de vomitar, en un avituallament, només bec, decisió encertada, al següent, ja puc devorar un altre entrepà de crema de cacau. Les onades, es van aixecant cada cop una xic més.
No parem de trobar meduses i més meduses, de les liles, marrons, blanques i un munt de plàncton gegant entremig, en toco amb les mans i sento com alguna llisca pel meu neoprè, per sort cap carícia.
Ja som a Llafranc, km 18, es veu l'objectiu, les Illes Formigues, no queda res, en Dani que va a pell, tira com una moto, en Sergi, el segueix a tot drap, m'adono que deixar sola la Mireia, no és una bona opció, total no em ve d'arribar uns minuts abans, per experiència sé que els moments durs, és millor passar-los acompanyats i aquest últim tram, és dur psicològicament, perquè per molt que duguis gps i sabés el que queda, veure el final que mai arriba, enfonsa la moral, el dolor de braços i de la resta del cos, es deixa sentir a crits.
Amb més ganes d'acabar que de nedar, anem fent, mica en mica el far es veu cada vegada més gran, més aprop, últims metres, l'eufòria es desferma, tram final, com no podia ser de cap altre manera, acabo fent estil papallona o alguna semblant.
Estic content, molt content, 8h15'15" nedant 22.390 metres,

segons el gps, baixant a estones al meu particular infern, per acabar acariciant el cel. Content per aconseguir-ho i que ho aconseguíssim 16 dels 17 que varem prendre la sortida, el que no ho va aconseguir té tot el meu respecte i admiració, doncs estar a la sortida d'un repte com aquest, no ho fa qualsevol.
Moltes gràcies a tots, als amics nedadors que vam compartir repte, als que vam compartir grup, a l'organització per cuidar-nos, als voluntaris per mimar-nos i als amics i familiars per animar-nos.

Track Garmin Connect

Entrades relacionades:

Comentaris

  1. Llegeixo la teva crònica i s'em posa la pell de gallina i un nus a la gola. Vull donar-te les gràcies. En el km 18, quan ja em feia mal tot, amb ganes d'abandonar em deixes anar una frase que recordaré tota la meva vida "ara estas escribint un episodi en la teva vida. Què hi vols posar?". En aquell moment em va canviar el xip. Vaig decidir que deixaria de mirar les tant desitjades illes i centrar-me en els teus peus. S'em van fer eterns, però finalment ho aconseguíem! Ets un company de travessies increible i millor persona. En aquest important episodi, el teu nom hi és escrit en majúscules. GRACIES

    ResponElimina
  2. Un plaer compartir mar amb tu, som un equip, l'èxit de tots, és el veritable triomf, no el resultat individual.
    Una a-braçada

    ResponElimina
  3. Sou uns mega-craks, una ment de tità. Hem trec el barret i us faig una reverència. Mentre llegia he pensat el dia que et vaig conèixer fent la Norfeu!
    Ens veiem a la transfronterera

    ResponElimina
  4. Moltes gràcies. La veritat és que mentre nedava també hi vaig pensar en aquell dia de Norfeu del 2009, com l'inici d'un camí, que fins ara m'ha dut a fer aquesta fita i cap a moltes d'altres que encara no puc ni somiar.
    Ens veiem a la Costa Marenda.
    Una abraçada

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Moltes gràcies per comentar!