15-16-17/07/20 Novena planta. Crònica d'un accident de trànsit

Les vistes de l'habitació de la novena planta, són al riu Ter. Just fa una setmana i un dia, vaig venir a donar a sang, a aquí, a l'Hospital Doctor Josep Trueta. Al arribar-hi abans de temps, aprofito per passejar a la riba del Ter. En aquell moment em va venir al cap, que potser al cap de molt i molt de temps, estaria veient la vista a l'inrevés, en comptes de mirar l'hospital des del riu, miraria el riu des de l'hospital. I ves per on, que el dia és avui, qui ho havia de dir.
A poc d'arribar a la novena planta, em porten una butaca, on diuen que em podré assentar. Per desgràcia no és així. La butaca duu el logo de Oncotrail, cursa solidaria en que vaig participar l'octubre passat.
La capacitat pulmonar, m'ha quedat reduïda, per la patacada. Començo a fer, amb el suport diari del fisioterapeuta, una pauta d'exercicis respiratoris, per treballar el tema quan abans, tot i que ja m'avisa, que la feina durarà mesos.
Els diferents especialistes, no paren de recordar-me la sort que he tingut. Que dintre el que ha sigut, podria haver estat molt pitjor. Em recalquen que l'edat que tinc, relativament jove, 45 anys, el fet d'estar sa i amb un cos en forma, ha ajudat, i molt, a que tot hagi anat, dintre la gravetat, significativament bé.
Tenia molts perjudicis vers el menjar d'hospital. Se m'han passat tots. Tot i que no tinc gaire gana, els medicaments em deixen un cos estrany. Trobo el menjar entre bo i molt bo, una altre cosa es que m'endevinin el gust, hi ha àpats que m'agraden més, com un dia que hi havia fideuà de marisc i d'altres que menys, quan tenia verdura al vapor.
Aprofito el molt temps que tinc, durant l'estada a l'hospital, per reflexionar sobre la meva vida. Arribo a la conclusió que visc la vida que vull viure, que faig el que vull, dintre les meves possibilitats, que estic envoltat per grans persones, ja siguin família o amics als qui considero familiars. Com tothom m'agradaria treballar la meitat i guanyar el doble. Però soc conscient que soc feliç i que visc una vida plena, que no em cal fer canvis en l'estil de vida, una vegada tot acabi, sinó, només, em caldrà continuar on ho vaig deixar. D'això en diuen felicitat, jo en dic ser coherent entre el que penso i el que faig.


Tots els escrits sobre l'accident, a un sol clic: Crònica d'un accident de trànsit 

Cap comentari :

Publica un comentari

Moltes gràcies per comentar!