Segueix-me a Instagram! Segueix-me a Facebook! Segueix-me a Twitter!

20/07/20 Alta hospitalària. Crònica d'un accident de trànsit

Últim dia. Darreres proves, ressonància magnètica, tac, radiografies i tot correcte. Menys el pipí, que surt de color taronja, infecció per la sonda, que he dut 5 dies posada. Un efecte col·lateral, un mal menor.
Els metges em repeteixen per activa i per passiva. Que tot i la pauta de medicació, hi haurà dolor i que la recuperació serà llarga i lenta.
Arriba el moment de l'alta hospitalària. M'expliquen les pautes a seguir: quatre vegades al dia he de seguir una rutina d'exercicis, per treballar la capacitat pulmonar. Les cures que m'hauran de fer a les cremades, per part de personal d'infermeria. La medicació que hauré de prendre, disset pastilles diàries que m'hauré de prendre durant una llarga temporada. A més del seguiment traumatològic que tindré.
En aquest instant, prenc la determinació d'afrontar aquest repte, que és la recuperació, com a tal. Prioritat total i absoluta a posar-me bé de nou. Sense fer cap pla, més enllà del dia a dia. Sense lamentar el que no puc fer, tot i que evidentment ho trobo a faltar. Aprofitant el que si puc fer. Fixar-me amb les petites millores. No tinc cap data per recuperar-me, no vull cap pressió, ni externa, ni pròpia, vull recuperar-me bé. Tinc per davant, el repte més important de la meva vida i, pas a pas, el penso aconseguir.


Tots els escrits sobre l'accident, a un sol clic: Crònica d'un accident de trànsit

Comentaris

  1. Molts anims Quim!!
    Has demostrat q el q et proposes ho fas!
    Aquest repte saps a tambe!
    Salut
    Uli

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Moltes gràcies per comentar!