12/07/20 L'accident. Crònica d'un accident de trànsit

La vida canvia, de sobte, en un instant.
Aquest diumenge, havia anat a nedar a Port de la Selva. Amics, mar i diversió, una de les combinacions que més m'agraden. I un dinar en família.
Va ser acabar de dinar i agafar la moto per tornar cap a casa. Sense presses. A l'alçada de Medinyà, a la Nacional II. El semàfor es va posar taronja, vaig reduir; es va posar vermell i vaig parar. Eren quarts de sis de la tarda.
Quan vaig obrir els ulls, estava al terra. Moment que retrata l'imatge, que acompanya aquest escrit. Envoltat del personal SEM i de bombers, que em deien que estès tranquil, que no em mogués. Tenia molt dolor per tot el cos, i no sabia el que havia passat, estava desconcertat i molt espantat! Sempre havia escoltat, que quan algú té un accident, no el recorda, doncs ara sé, en primera persona, que és així. En el meu cas, el personal sanitari em va trobar inconscient.
No puc evitar, moure un xic les cames, per sentir-les i poder pensar, que no tinc problemes a la columna. Això alleugereix un xic, la meva por.
A posterior, vaig saber, tal i com es pot llegir en la notícia del Diari de Girona. Que un conductor, va encalçar un motorista a l'N-II a Medinyà (Gironès) amb el seu tot terreny i el va deixar en estat molt greu. I que va donar una taxa de 0,41 mg/l en aire expirat. Sempre quan llegim, aquestes notícies, pensem que li passen als altres, en aquesta ocasió l'altre he estat jo.
El trasllat es va fer amb ambulància, fins a l'hospital Trueta de Girona. Aquest tram el recordo confús. El que no parava de demanar al personal sanitari, eren les ulleres. Em sentia marejat, devia pensar que amb ulleres, al poder veure-m'hi millor, aquesta sensació de mareig marxaria. Em deien que no patís, que ells les tenien, però que amb la màscara d'oxigen que duia, no me les podien posar.

Tots els escrits sobre l'accident, a un sol clic: Crònica d'un accident de trànsit