13-14-15/07/20 UCI, Box número 7. Crònica d'un accident de trànsit
Al voltant de les tres de la matinada, entro en el box 7 de la UCI. Jo, que l'ultima vegada que vaig fer nit hospitalitzat, va ser perquè acabava de néixer. Estic molt espantat! A estones ploro, pel dolor i per la por que tinc. Plorar m'ajuda, igual com la pluja neteja el bosc, les llàgrimes netegen la mirada.
Una mica més tard de les quatre de la matinada, deu hores després de l'ingrés a urgències, em deixen perquè pugui dormir. Estic grogui pel medicaments, esgotat per la trompada i tinc molta por. No he de fer-me el valent, no cal. Aquest 12 de juliol, el recordaré com el dia que he passat més por, en el meu recorregut vital. Imagineu la situació, en aquell moment no sabia ben bé el que havia passat, em feia mal tot, estic en una Unitat de Cures Intensives, amb tubs i més tubs connectats al cos, tot adolorit i amb dificultat per respirar.
El dilluns, l'endemà de l'accident, no sé si estava millor o pitjor. Si que en molt bones mans. Només podia tenir dues visites al dia, una al migdia i l'altre al vespre. A la del migdia, ve la mare. Tot i que duu mascareta, només amb la mirada, puc veure l'ensurt de veurem tant atrotinat. Intento donar el millor de mi mateix, se m'entretalla la veu, estic dèbil, tant que no soc ni capaç de menjar, me l'han de donar a la boca, com si fos un nen petit.
A la tarda, em donen una bona notícia, he donat negatiu a la prova del Covid-19.
En el box número 7 i en tota l'estada a l'hospital. Em sento molt ben cuidat per tot el personal, des del personal de neteja, assistents, auxiliars, infermeres i metgesses. El caliu humà, és espectacular. Que algú que no coneixes de res, t'agafi la ma, quan estas plorant de dolor, va més enllà del tracte professional, és humanitat!
Són tres llargs dies a la UCI. És un degoteig constant de personal mèdic. Sento que no podria estar en millor mans. Em seguixen fent proves i més proves. Controlant que tot evolucioni favorablement. Encara no estic prou bé, com per estar a planta i em passen a la unitat de crítics de la planta nou. Una UCI, un xic més tranquil·la i amb vistes.
Tots els escrits sobre l'accident, a un sol clic: Crònica d'un accident de trànsit
Una mica més tard de les quatre de la matinada, deu hores després de l'ingrés a urgències, em deixen perquè pugui dormir. Estic grogui pel medicaments, esgotat per la trompada i tinc molta por. No he de fer-me el valent, no cal. Aquest 12 de juliol, el recordaré com el dia que he passat més por, en el meu recorregut vital. Imagineu la situació, en aquell moment no sabia ben bé el que havia passat, em feia mal tot, estic en una Unitat de Cures Intensives, amb tubs i més tubs connectats al cos, tot adolorit i amb dificultat per respirar.
El dilluns, l'endemà de l'accident, no sé si estava millor o pitjor. Si que en molt bones mans. Només podia tenir dues visites al dia, una al migdia i l'altre al vespre. A la del migdia, ve la mare. Tot i que duu mascareta, només amb la mirada, puc veure l'ensurt de veurem tant atrotinat. Intento donar el millor de mi mateix, se m'entretalla la veu, estic dèbil, tant que no soc ni capaç de menjar, me l'han de donar a la boca, com si fos un nen petit.
A la tarda, em donen una bona notícia, he donat negatiu a la prova del Covid-19.
En el box número 7 i en tota l'estada a l'hospital. Em sento molt ben cuidat per tot el personal, des del personal de neteja, assistents, auxiliars, infermeres i metgesses. El caliu humà, és espectacular. Que algú que no coneixes de res, t'agafi la ma, quan estas plorant de dolor, va més enllà del tracte professional, és humanitat!
Són tres llargs dies a la UCI. És un degoteig constant de personal mèdic. Sento que no podria estar en millor mans. Em seguixen fent proves i més proves. Controlant que tot evolucioni favorablement. Encara no estic prou bé, com per estar a planta i em passen a la unitat de crítics de la planta nou. Una UCI, un xic més tranquil·la i amb vistes.
Tots els escrits sobre l'accident, a un sol clic: Crònica d'un accident de trànsit
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies per comentar!