17-18-19/07/20 Habitació 423. Crònica d'un accident de trànsit

Al sisè dia, ja em porten a planta, pas previ a poder marxar cap a casa. Em puja la moral. Tot i que fins aquest moment, no m'he mogut del llit, no he deixat la postura d'estirat panxa amunt, més enllà del moment de fer-me cures,  canviar-me de llit per fer-me proves o quan han canviat els llençols.
M'assenten a la butaca. Em comuniquen que puc moure'm, això si, arrastrant un aparell amb rodes, al que estic connectat, que em dona calmants, via epidural i d'altres medicaments per la via que duc al canell. Em sento com un nen, el matí del dia de reis, amb un joguet nou. Per temes de protocol del Covid-19, no puc sortir a caminar al passadís. Cap problema. Unes quantes voltes a llit, fins que em canso i toca parar a reposar una estona.
Com cada dia que estic a l'hospital, espero amb ganes les dues visites que puc rebre. Els amics no poden venir, doncs és una persona per torn i no es poden rellevar. Em visiten i ajuden, els meus dos àngels de la guarda, les dones més importants de la meva vida, la mare i la germana. Que sempre hi són, soc molt afortunat de comptar amb el seu amor i suport incondicional.
Al setè dia. S'ha inflat la cama esquerra i han aparegut blaus, fan proves. Descarten una trombosis i que hi hagi res trencat. És la patacada, i al passar a posició vertical ha sortit.


Tots els escrits sobre l'accident, a un sol clic: Crònica d'un accident de trànsit 

Cap comentari :

Publica un comentari

Moltes gràcies per comentar!