12/07/20 Urgències. Crònica d'un accident de trànsit

A les 18:19 entro a urgències. Davant la gravetat de l'accident, em van tallar la roba. Em van posar calmants forts. Proves i més proves. Havien d'avaluar l'abast de la tragèdia. En tot moment, un excel·lent tracte humà, m'ho anaven explicant tot, de manera que fos conscient de cada cosa que feien.
El pitjor és quan m'havien de moure, el dolor s'intensificava, ja fos per fer radiografies, fer un tac, etc...
Em curen les cremades de les cames, tot i dur pantalons llargs, pel fregament de l'asfalt.
En la primera avaluació de danys, em diuen que tinc la columna vertebral, sense cap lesió, bé! Alhora m'informen de que tinc politraumatismes, estern, clavícula, deu costelles dretes i una d'esquerra trencades. M'imagino el pit com un mosaic d'en Gaudí. I la pitjor notícia, una costella m'ha perforat el pulmó dret, em fan un forat al pit, per passar un tub, perquè surti aquesta sang.
Mentre avisen la família. En res, tinc la meva germana al meu costat, quan pot estar-hi, doncs no paren de fer-me coses i més coses.
Degut a la situació del Covid-19, em fan la prova PCR. Fins que no doni negatiu, segueixen el protocol com si en tingués.
Em col·loquen un catèter epidural, per a subministrar analgèsics, per l'intens dolor. Em posen una sonda vesical, tot i que fa impressió, un tub en el penis, és la menor de les meves preocupacions.
Tinc insuficiència respiratòria, em posen una mascara d'oxigen. Em diuen que respiri amb totes les meves forces, per evitar mals majors. Respiro, com si amb cada alenada d'aire m'hi anés la vida.


Tots els escrits sobre l'accident, a un sol clic: Crònica d'un accident de trànsit 

Cap comentari :

Publica un comentari

Moltes gràcies per comentar!