09/12/12 Nedant a pell, cada dia és un repte

Travessia Illes Medes, foto feta per Pau Cutrina

El millor de nedar a pell, a aquestes alçades de l'any, és que cada dia és un desafiament en si mateix, un petit repte, avui l'aigua estava a 14,7ºC.

Tinc l'experiència d'haver-ho començat a fer, ara fa un any, cada metre que avanço, és un metre cap al propi coneixement, a saber com responc davant d'aquesta situació, no sé si em fa més fort mentalment, però almenys, així ho sembla.

Segueixo amb el mateix compromís, que em vaig proposar, ara fa un any, nedar cada setmana que pugui i la mar m'ho permeti, uns dies més i d'altres menys distància, això ho determinen un munt de factors, tampoc és una obsessió, ni passa res, si les circumstàncies, la mar o el cos no m'ho deixen fer. 

La determinació la tinc clara, toca sentir un munt de comentaris, de persones ben intencionades i poc informades,. Tinc clar que cal fer el que un creu, per superar barreres mentals que ens imposen, per fer allò que em fa bategar més ràpid el cor.

Abans de començar, amb tot de roba al damunt, m'agrada estar una estona, de vegades només segons, davant la mar, absorbint tot el que em transmet, és en aquest moment quan veig clar si nedaré o no i la distància que intentaré fer. Cara a cara, callats, només ens mirem i la mar em dóna permís, per entrar-hi a descobrir els seus secrets.

Sortir de casa, cap a nedar, fa mandra, hi ha dies que molta. Entrar a l'aigua, costa poc entrar les cames i una mica entrar-hi la cara. Nedar, és genial, m'encanta sentir la fredor a la meva pell, intensifica les sensacions. Sortir de l'aigua, amb sal a la boca, té gust de victòria.