06/11/12 Guia d'ultrafons. 5.- Pensaments
Una prova de llarga distància, són hores i hores, dóna per pensar una mica en tot, el problema ve quan ens ratllem una mica i sorgeixen els pensaments negatius.
De vegades, pensem en que queda molt, el que faig és pensar en la propera corba, en la següent recta, per acabar els 10 minuts de trotar i posar-me a caminar, petits objectius que es van assolint al cap de poc, màxim fins el proper avituallament, evitant de pensar el que queda fins el final.
Sempre li busco la part positiva a les coses, que es trenca la Camelbak, doncs content per haver-hi trobat una solució. Que m'he deixat una cosa a casa, sé que a la propera no em passarà.
Cal evitar el cercle viciós, estic cansat, queda molt, és molt dur, no ho aconseguiré, la qüestió és donar-li la volta, penso: estic cansat, però hi comptava, queda poc fins el proper objectiu, és prou dur perquè valgui la pena, ho aconseguiré perquè vull i puc.
Hi ha moments en que recordo, que el que estic fent, és per voluntat pròpia, que ho he meditat i escollit, per lo tant, toca donar-ho tot.
Hi ha moments en que recordo, que el que estic fent, és per voluntat pròpia, que ho he meditat i escollit, per lo tant, toca donar-ho tot.
A estones deixo la ment en blanc, per poder disfrutar el aquí i l'ara, ja sigui observant una posta de sol, gaudint de les vistes, escoltant el silenci de la nit, notant el terra com passa sota els meus peus, sentint el sol a la pell, sent conscient del meu pas, assaborint un glop d'aigua, cantant una cançó que m'emociona... són segons, que em fan estar integrat a l'entorn i lluny de les coses negatives.
Em passen mil coses pel cap, tot i aprofundir en els meus pensaments, evito de donar-hi voltes innecessàries, igual que en el dia a dia, aplicant la màxima que si un problema té solucions, només és un dilema i cal triar, un cop presa una opció, cal tirar-la endavant, sense dubtar més, em puc equivocar, per sort els errors ajuden a aprendre; si no té solució, és un fet i cal assumir-ho com a tal. Així de simple.
El cansament, aliat amb la son, juga males passades i fa aflorar a la memòria coses desagradables en el pitjor moment, és inevitable, el sistema és, a la que m'adono que estic caient en el meu propi pou, busco coses positives que em van passant, records agradables, en aquests moments em venen al cap, les persones que m'estimo, la gent que em dóna suport, els comentaris d'ànims, perfilo nous projectes, tot plegat em fa fugir del laberint.
Tot plegat serveix, per conèixer el propi jo una mica més.
Tot plegat serveix, per conèixer el propi jo una mica més.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies per comentar!