01/05/11 Marató d'Empúries en bicicleta
No puc córrer, per culpa de la tendinitis i vull anar a la marató d'Empúries, agafo la bicicleta des de casa, són uns 55 km, en poc més de dues hores, sense forçar, hi sóc, tirant per la costa és bastant planer i rodador.
Arribo, bé de temps, per esperar a l'Eduard i en Xavier, amb qui havia de compartir la mitja, al igual que l'any passat, van com una moto, faig els 3 últims quillometres amb ells. M'encanta poder gaudir amb ells de l'arribada.
Després de la mitja, aprofito que hi ha l'amic i company d'ultrafons, Andreu Just, fent els 42km, vaig a buscar-lo, l'atrapo al km 26, com corre, sembla que hagi estat preparant només aquesta marató, la realitat és que no ha parat, en les últimes 5 setmanes, ha fet 462 km, casi res. Anar en bici te avantatges, és la primera vegada que li aguanto el ritme, sense esbufegar, ell és molt més ràpid.
La Marató d'Empúries, és una cursa d'ambient familiar, no hi ha aglomeracions de gent, hi trobo molts amics pel camí, com l'Eva Fontecha, que no és perd una cursa, sempre col.laborant perquè tot vagi sobre rodes, els Corredors de Sils, en Cesc i en Joan, l'Alexandra Panayotou, que no participava, però animava com la que més, els amics de la penya 100 km Domingo Catalan, uns corrent i els altres ajudant a l'organització i un munt de cares conegudes de curses d'aquí i d'allà.
Tot i no poder córrer, he participat de la gran festa de l'esport que és fa cada any a Empúries, m'he alegrat pels resultats dels amics, he animat a coneguts i per conèixer, perquè se l'empenta que dóna, un paraula, el dit polze enlaire o simplement un somriure, he sentit felicitat al veure com arribaven, coratge al veure com patien i admiració per tots els que han creuat la línia de sortida.
Al final un bon entrenament 139 km de bici i una jornada d'allò més divertida.
EI QUIM, FELICITA AQUEST MAKI, QUE PORTA AMB ORGULL LA NOSTRA SAMARRETA!!!
ResponEliminaMOLTES FELICITATS ANDREU!!!
Fet Marti
ResponEliminaEi Quim!
ResponEliminaMoltes gràcies per venir a animar-nos. Et vaig enyorar molt durant la cursa. Fer-la al teu costat l'any passat va ser un "vist-i-no-vist". De sobte estava a un quilòmetre de l'arribada i havia fet la meva primera mitja de la vida. Ara ja estic meditant fer una marató! Ets pura vida!
Gràcies a vosaltres, per fer-me particep de la festa. No ho meditis massa, fes-ho!!! Em faria il.lusió fer-la amb tu, en parlem.
ResponElimina