11-12/09/10 Ultra Trail 3 Vies Verdes. La crònica.
142 quilòmetres donen per molt, moltes anècdotes, molts comentaris, no explicaré el paisatge, això ho podeu veure a les fotos, ni la dificultat, podeu veure el desnivell acumulat al perfil, ni tan sols, la manera en que la vam afrontar, us explicaré, una cosa que crec més important, el que he sentit.Durant el trajecte hi ha dubtes, patiment, molta alegria, esgotament, moments de germanor únics i el pensament de qui m'ha mandat a mi ficar-me en aquest embolic.
Admiro a tothom que s'esforça per anar a trobar els seus límits, ja sigui en proves tipus deca-ironman o en una cursa de 5km, l'important no es la distància, ni la disciplina, ni el temps que es tarda en fer, ni el que pensin els demès, sinó lluitar per superar-se a un mateix, per explorar nous límits.
Hi ha qui pensa, que la gent com jo, està sonada, es veritat, estem bojos. Bojos per sentir passió pel que fem, bojos per l'emoció desfermada en que ho vivim, bojos per sentir el bategar del nostre cor, bojos per recordar les gestes amb un somriure, bojos per sentir-nos vius.
Track de la sortida
Àlbum de fotos



moltes felicitats!!!!!!!!!!!
ResponEliminaMoltes gràcies, el teu lema era ben present, quan no vam córrer, vam caminar i fins al final del tot, no vam descartar arrosegar-nos.
ResponElimina