08/09/10 Ultra Trail 3 Vies Verdes. Pròleg
S'acosta el gran dia, l'11 de setembre, han estat mesos d'espera, molts entrenaments, però tot arriba, per fi faré les 3 vies verdes, la de Ripoll a Olot, la d'Olot a Girona i la de Girona a Sant Feliu de Guíxols, entre 135 i 140 km, seguits.
Ho faré corrent juntament amb l'Andreu; en Pere, ens ajudarà en la part més logisitica, quina fortuna tenir amics com vosaltres.
El més trist de tot plegat, es explicant aquest projecte al meu entorn, en part de les ocasions, l'únic que hi trobo es indiferència, de la que tant els hi fa i de la que es pitjor, la despectiva, per això va néixer aquest bloc, per explicar-me.
Tinc la gran sort, que en la meva vida, de manera fugaç, va aparèixer algú, que em va deixar el seu nom gravat a foc en el cor, que em va ensenyar, que no tot es blanc o negre, que sinó perseguim els nostres somnis, quin sentit té tot plegat, que s'ha de creure en un mateix, sempre que estic en un moment baix està al meu costat, es qui fa humitejar els ulls, quan veig que ho estic apunt d'aconseguir, es a qui dedico un somriure sempre quan acabo.
D'aconseguir-ho, serà la distància més llarga que haurem fet mai, serà molt dur, començarem a córrer entre les 8 i les 9 del matí, amb les parades justes per menjar, reposar aigua, farà calor, però ningú ha dit que hagi de ser fàcil.
Els 3 objectius són, per ordre d'importància: passar-ho bé, acabar, si pot ser, sencers, millor que millor i intentar baixar de les 24 hores
Entrades relacionades:
10/09/10 Ultra Trail 3 Vies Verdes. A només 16 hores
Ultra Trail 3 Vies Verdes. Aconseguit!!
11-12/09/10 Ultra Trail 3 Vies Verdes. La crònica.
15/09/10 Ultra Trail 3 Vies Verdes. Les cròniques dels veritables protagonistes.
29/10/10 Ultra Trail 3 Vies Verdes. La camiseta
Serà dur però les ganes hi fan molt... segur que ho aconseguireu! Pel que fa a la indiferència que reps quant expliques un projecte, sàpigues que no ets l'únic i que crec que és degut a la desconeixença i a la intolerància de molta gent. I acabo dient-te que és molt bonic el paràgraf on parles d'aquesta persona que t'ha marcat tant.
ResponEliminaGràcies Carme, lluitarem perquè aconseguir-ho. Per desgracia ja no la puc tenir al meu costat, però tot el que vam aprende junts, queda dins meu, quan toco fons, sempre està allà per ajudar-me a aixecar-me.
ResponEliminahola Quim ,soc en Lluis (el de sables), jo encare estic lesionat tot just avui es el segon dia de piscina,a tope tu que pots jejeje.Jo sempre penso en la mateixa maxima:quan no puguis correr,camina, quan no puguis caminar,arrossegat, pero no paris MAI!!!! La seva indiferencia es la seva ignorancia,no saben el que es perden!!! ja tinc ganes de llegir la cronica, molta força nois!!!!!
ResponEliminaGràcies Lluís, endavant amb la recuperació, que ja queda menys. Tens raó, no saben el que es viure les emocions, que sentim nosaltres a flor de pell. Normalment hi tinc pell morta a l'indiferència, el que passa, es que quan ve de gent molt propera, fa més mal, però que hi farem, ells s'ho perden
ResponElimina