06/07/13 Doble Transfronterera. Crònica

L'avantatge de fer de voluntari a Neda el Món, és que em permet viure la travessia encara des de més endins, no només per muntar, preparar-ho tot i recollir-ho després, sobretot, perquè veig les inquietuds, dubtes i il·lusions dels participants i això és molt i molt xulo. Inquietuds, per si fer els 3.300 o els 6.600 metres, per si hi ha o no hi ha presència d'éssers gelatinosos, dubtes de petits detalls, il·lusió pel que cadascú espera trobar a l'aigua.
Com sempre, duc el neoprè al cotxe. El dia aixeca amb un sol impressionant que no para de fer reflex en el mirall del mar, les condicions són espectaculars per nedar, la decisió de fer-ho a pell, es consolida per si sola.
El temps passa volant quan un està en el seu ambient, no paren d'arribar membres de la família d'aigua, sense ni adonar-me'n ja és el moment de començar a nedar, per fer el primer tram de la doble Transfronterera, que no és més, que anar a la sortida, en comptes de en bus o a peu, nedant.
Sortida i a gaudir nedant, els primers 800 metres els faig amb l'amic Jorge Pérez, em fa molta il·lusió compartir braçades,  en Jorge fa temps que va deixar de ser del tot humà, per ser peix.
El recorregut és preciós, la mar tranquil·la, només la punta de Cerbère, ens recorda que la mar sempre té l'última paraula. Al arribar a platja de Cerbère, tot i que arribo dels cuers, no tinc pressa sortir de l'aigua, noto l'expectativa a l'ambient, hi ha qui té el repte de nedar aquest 3.300 metres i pregunta als que van arribant, hi ha qui s'està decidint de si es posa o no es posa el neoprè i hi ha qui ha fet l'anada amb ell i se'l treu per la torna i així experimentar sensacions.
La tornada la faig amb un nedaddicte a pell consumat, en Francesc Granada, ell és més molt més ràpid que jo, ha decidit que la farà al meu ritme, encantat! per gaudir la costa, els racons, els dibuixos del paisatge esculpit a base aigua i vent, de les roques que desafien al mar.
Una travessia al mar, és molt més que un recorregut bonic. És poder nedar amb la tranquil·litat de tenir els caiaquistes del Pagaia al costat, vetllant per la nostra seguretat. Saber que Neda el Món ens dóna totes les facilitats per aconseguir gaudir d'una gran travessia no competitiva, sense temps de tall. En que l'objectiu de tots els que estan posant-hi el seu gra de sorra, no és altre que fer que es gaudeixin de les aigües obertes amb seguretat i molta diversió.

Entrades relacionades:

3 comentaris :

Vellmarí ha dit...

Hola Quim, vaig fer-te el salt. Se'ns va girar feina per la punta del CdC i vaig haver de renunciar a estar amb voslatres. Una abraçada

Rosa Sadornil ha dit...

Et varem trobar a faltar. El dia va ser impressionant !!!
Rosa

Ultraquim ha dit...

La Rosa té raó, el dia va ser espectacular, res a veure amb l'any passat ni amb fa dos anys i sobretot té raó en que et vam trobar a faltar. Ens veiem al mar.
Una a-braçada