31/03/13 Travessia Llançà - Cap Ras

Aigua a 12,6ºC i recorregut d'entre 4.000 i 7.000 metres, fan prendre l'encertada decisió de posar-me el neoprè, prefereixo nedar a pell sempre que puc, però la combinació de temperatura, distància, recorregut i cansament acumulat dels dies anteriors, fa que no hi hagi marge pel dubte.
Els primers minuts m'hi sento estrany dins el neoprè, m'empresona les sensacions, però dóna seguretat que és el que realment importa. Al poc de nedar, aprofito els avantatges de dur-lo, la correcta posició del cos, el no haver de moure tant les cames i obtenir una mica més de velocitat.
El recorregut va des de la platja principal de Llançà, passant per Grifeu, per anar a Cap Ras i un cop allà decidir si seguir o retornar en funció de l'estat de la mar. A la platja de Grifeu, m'hi trobo una agradable sorpresa, part de la família de muntanya, que passen el dia per aquí, han vist una gent nedant i han pensat que estaria pel mig, com em coneixen!
Seguim nedant, gaudint de l'Alt Empordà. Encara no estic a Cap Ras, les onades es van carregant, duc 2.500 metres, sóc el primer en girar cua, en els braços hi tinc els 10.000 metres nedats de fa menys de 24 hores, per la meva experiència, sé que amb onades i cansament acostumo a fer algun moviment incorrecte, que pot repercutir en fer-me mal, a més noto que avui no és el meu dia.
El camí de tornada el faig molt més recte, les onades em van indicant que he pres la decisió correcta, noto l'aigua molt freda, suposo que es l'efecte de les pluges que han anat caient aquest dies, el vent fa que sobretot a les mans vagin perdent sensibilitat, no força, però la sensació és molt incomode, em poso nerviós, el pitjor que es pot fer en aquest casos, per sort, en segons reacciono, paro un moment, miro cap on he d'anar, sacsejo les mans, per activar la circulació i en res ja hi sóc, per un cop surto el primer de l'aigua, que rar es fa no trobar els altres nedadors a la sorra, miro enrere i tots estant tornant.
Al canviar-me de roba, m'adono que tinc els dits de drap i maldestres que fan d'una cosa tant simple com agafar una cremallera em costi horrors, no tinc ni tremolors, ni excessiva fred. Fa 8 dies vaig nedar a pell 47 minuts i vaig acabar amb més sensació de fred, definitivament no era el meu dia, estic molt content per coneixem el suficient per haver girat cua el primer i no deixar-me endur.
Han estat 4.500 metres en 1h41', gaudint de la mar i de la bona companyia de la família d'aigua.
Habitualment no surten a les fotos de les nostres travessies, però sense elles no serien possibles, moltes gràcies!!

2 comentaris :

bitxo ha dit...

3 dies festius = 3 dies intensos esportivament parlant, d'això se'n diu aprofitar el temps! Quin trote, tu, ets un super home!

Ultraquim ha dit...

Moltes gràcies Maria Carme. De super home poc, fent honor a la veritat el quart dia, he descansat del tot, que ja tocava.