29/03/13 Btt Sant Feliu de Guíxols - Olot. Anada i tornada per les Vies Verdes

Pedalant de sol a sol o més ben dit de núvol a núvol. Des de la primera llum del dia, fins quasi l'última. He passat unes 12 hores fent una cosa que m'encanta, pedalar i pedalar, passant per basses d'aigua, aixecant pols al meu pas, circulant per trams allunyats de les poblacions i les carreteres, entre turons tallats pel mig, per sota ponts amb molta història, parant a menjar cada 30 km +/- i entaulant-me per dinar.
Hi he trobat un munt de gent, ciclistes, corredors, caminadors, passejants, en solitari, en colla d'amics, en família, de totes les edats des dels que van encara en cotxet i dels que tenen els cabells blancs i un munt d'anècdotes per explicar.
En pocs llocs, et saludes amb els que et vas creuant i cada poca estona hi puc veure un munt de somriures, la bicicleta té quelcom de màgic, que ens torna a la infantesa i ens fa veure la vida, a ritme de pedal, amb il·lusió de nen.
Així ho he fet, disfrutar com un nen petit, vivint el moment, deixant-me sorprendre per les olors dels paisatge, que de mica en mica, es va pintant de primavera i perd la grisor de l'hivern. Notant l'encanteri de moure els pedals, mentre la bici no para d'avançar, flotant sobre les seves rodes d'aire i portant-me a nous indrets per descobrir.
El sol ha sortit tímidament al migdia, per deixar pas a primera hora de la tarda a núvols amenaçadors de fer-me la guitza, per sort no ho han aconseguit, per un cop he anat més ràpid que la pluja, per aconseguir-ho el camí d'anada fins a Olot, he anat el més recte possible, per guanyar temps a la possible tempesta, al arribar a Sant Feliu de Guíxols, he fet una mica més de volta per la ciutat per fer els 200 km rodons.
La felicitat és allò que passa mentre no pensem en si ho som o no feliços, són moments en que no ens cal res, perquè ho tenim tot, estones en que el somriure es dibuixa a la cara, perquè si. Avui hi ha hagut un bon grapat d'instants d'aquests.
Entrada relacionada: