28/02/13 Ser un mateix
Ser un mateix i no deixar-se endur, ni en l'esport ni enlloc, no és tasca senzilla.
No es tracta de ser millors que ningú, sinó ser coherent amb el nostre jo.
No es tracta de ser millors que ningú, sinó ser coherent amb el nostre jo.
Sense ni adonar-nos som dins d'inèrcies, en les que de vegades no volem entrar i d'altres no sabem ben bé com sortir-ne.
Al fer més d'una modalitat esportiva, m'adono que constantment em passa, és com pertànyer a diferents castes, no és només que la meva família d'aigua, vulgui nedar, nedar i nedar i que l'altre branca del llinatge, el de la llarga distància, vulgui fer quilòmetres, quilòmetres i quilòmetres, a més hi ha els demés parents que volen fer caiac, caminar i pedalar. És la manera com fer-ho.
Tinc la sort de que m'agraden varies modalitats, la desgracia de tenir el temps limitat i de no poder estar a mil llocs al mateix moment, cal triar i no sempre és fàcil, escollir una cosa, és renunciar-ne a una altre, independentment del faig o deixi de fer, vull disfrutar de cada moment.
Competir no va massa amb mi, sóc dels que participen i busquen un al·licient a la prova, més enllà del crono, ja sigui el paisatge, la distància, que sigui prou dur perquè valgui la pena, el desafiament mental o el fet d'anar-hi amb amics.
El mateix em passa a l'hora d'entrenar, la disciplina i la constància les tinc assumides com una part essencial, faig series per millorar, però sense obsessionar me en el resultat, per mi és igual d'important gaudir el camí que em porta a fer una prova o un repte , que disfrutar el dia en si. Fer esport un dia qualsevol, és el premi a un dia de treball, per lo tant ha de ser divertit i gratificant, sinó no tindria sentit.
Com tothom, busco gaudir del que faig, sentir sensacions i emocions a flor de pell, que m'omplin, que em facin somiar en el proper pas, per això quan no trobo el que busco em faig reptes a mida, els dissenyo, planifico, desenvolupo i faig, per poder-los viure amb intensitat.
La vida m'ha demostrat que és millor ser l'últim dels que fan el que volen, que el número 1 dels que es deixen portar.
+ Sensacions
+ Sensacions
Un exemple a seguir!!
ResponEliminaMoltes gràcies Toni, cal seguir el que ens diu el cor, ell sap el que realment volem.
ResponEliminaUna abraçada.
Per a nosaltres ets un gran esportista.
ResponEliminaMoltes gràcies Pere i família, el que em fa "gran" és estar envoltat de persones exepcionals com vosaltres.
ResponEliminaUna abraçada