20/08/11 Ultramarató de l'Ebre. Crònica
Quina jornada més divertida i dura, divertida per fer-ho amb amics, amb una colla de cracks, fora de serie, en Dani Leiva, que va muntar tot l'esdeveniment, cuidant cada detall, deixant-hi la pell i nedant, juntament amb en Robert Mayoral, Candido Diaz, Jaume Adell, Jose L Larrosa i Daniel Ponce, vam ser 7 els que ens vam tirar a l'aigua, apuntar-se a nedar, 40 km, no ho fa qualsevol, tots sabíem que patiríem, que si tot anava bé, seria duríssim, vam tenir el suport logístic i gràfic de Lluís Saura i Roberto Ortiz
Vam començar 2 hores més tard del previst, per un camió incendiat que tallava l'autopista, al arribar a Xerta, punt de sortida i preparar el material, la cosa es veia seria, de sobte, em va venir la tranquilitat dels grans aconteixaments, dels que saps que queda molt, molt i molt per endavant, és com si el cap es poses a lloc, és relantitza el batec del cor i anem per feina.
Mentalment tenia el recorregut dividit en 3 etapes (senzill, complicat i dur) Xerta - Tortosa, la part senzilla, amb corrent a favor; Tortosa- Amposta, la piscina, ni massa corrent a favor, ni en contra; Amposta - Deltebre, part dura, sempre entra una mica de corrent en contra i pel cansament acumulat de dur 25 km.
Primera sorpresa, les famoses corrent de la zona, que et fan volar, sobre el riu, apenas hi són, el riu té poc cabal, en alguns punts, he de retallar la braçada, toco al terra, tot i això, de Xerta a Tortosa, és una part còmode de nedar, impressionant Tortosa des del riu, tinc el castell gravat al fons de la retina, la sensació de calor dins l'aigua, és alta.
Vaig menjant i bevent, cada 30 minuts, com que es fa sota normativa Fina, no toco el caiac en cap moment, menjar l'entrepà de nocilla, sense recolzar-se enlloc, al riu, on la flotabilitat no és massa alta, té la seva dificultat. L'entorn del riu, és realment preciós, un paratge de conte de fades.
Inici segona etapa, cap Amposta, molt planer, poca corrent, com en una gran piscina. A la que porto poc més de 3 hores nedant, la part baixa de l'esquena em fa mal, tinc les cames cansades, nedar sense neoprè no és el meu fort i el moviment de peus, encara menys, però aquí està part de la gràcia del repte, comença el vent de garbí, aixeca onades, però no les de tipus mar, que els agafes el ritme i les passes bé, són onades d'aigua dolça, petites parets, que l'únic que fan es dificultar la braçada i fer empassar aigua, aquí comença la meva travessia a contracorrent.
Llargues rectes de riu, provo d'anar als laterals, per no menjar-me tant les onades, degut al poc cabal, hi ha un munt de plantes aquàtiques, que igual com si fossin arbres, pugen fins pràcticament la superfície, no deixant nedar, ni de casualitat, així que cap al mig a patir les onades, el desgast físic, és important, però em sento bé, segueixo menjant i bevent, sense gana, ni set, bon senyal.
El meu ritme és més lent del que m'esperava, degut al vent, constant i sense dolors insopurtables, fa mal una mica tot, el normal. Estiro una mica l'esquena com puc, al fer-ho m'enfonso i m'adono d'una cosa, per sota de 40 cm +/-, el corrent se m'endú avall, però en aquest 40 cm, tira cap amunt, justament la zona on nedem, cada vegada que el caiac para per donar-me avituallament, se'n va cap enrere.
Falta poc per arribar a Amposta, porto més de 6 hores, em ve l'embarcació motora, que teníem com a mesura de seguretat, em diu que pugi, m'hi resisteixo, insisteix, que la llarga recta que queda, hi ha una ventada, que faria que no arribis mai, que la seguretat està compromesa, accedeixo a contracor, m'adono que tenen raó, recollim un altre company i cap Amposta, on tots acabem la travessia, un cop allà, a uns nens el cau una garrafa d'aigua al riu, puja decidida cap amunt.
Per mi, ha estat un èxit, una lluita èpica, he nedat uns 27 km, he estat 6h57' a l'aigua, braçada a braçada, sense recolzar-me enlloc, ho he donat tot, tinc la certesa, que sense la garbinada, hagués aconseguit arribar a Deltebre, patint i rebentat, sense patiment, no hi ha repte.
Espero que ben aviat, arribi una nova ocasió, he fet ultres corrent, crec que a més, fer-ne nedant és part de la meva evolució natural, ja començo a somiar-ne d'altres.
Vam començar 2 hores més tard del previst, per un camió incendiat que tallava l'autopista, al arribar a Xerta, punt de sortida i preparar el material, la cosa es veia seria, de sobte, em va venir la tranquilitat dels grans aconteixaments, dels que saps que queda molt, molt i molt per endavant, és com si el cap es poses a lloc, és relantitza el batec del cor i anem per feina.
Mentalment tenia el recorregut dividit en 3 etapes (senzill, complicat i dur) Xerta - Tortosa, la part senzilla, amb corrent a favor; Tortosa- Amposta, la piscina, ni massa corrent a favor, ni en contra; Amposta - Deltebre, part dura, sempre entra una mica de corrent en contra i pel cansament acumulat de dur 25 km.
Primera sorpresa, les famoses corrent de la zona, que et fan volar, sobre el riu, apenas hi són, el riu té poc cabal, en alguns punts, he de retallar la braçada, toco al terra, tot i això, de Xerta a Tortosa, és una part còmode de nedar, impressionant Tortosa des del riu, tinc el castell gravat al fons de la retina, la sensació de calor dins l'aigua, és alta.
Vaig menjant i bevent, cada 30 minuts, com que es fa sota normativa Fina, no toco el caiac en cap moment, menjar l'entrepà de nocilla, sense recolzar-se enlloc, al riu, on la flotabilitat no és massa alta, té la seva dificultat. L'entorn del riu, és realment preciós, un paratge de conte de fades.
Inici segona etapa, cap Amposta, molt planer, poca corrent, com en una gran piscina. A la que porto poc més de 3 hores nedant, la part baixa de l'esquena em fa mal, tinc les cames cansades, nedar sense neoprè no és el meu fort i el moviment de peus, encara menys, però aquí està part de la gràcia del repte, comença el vent de garbí, aixeca onades, però no les de tipus mar, que els agafes el ritme i les passes bé, són onades d'aigua dolça, petites parets, que l'únic que fan es dificultar la braçada i fer empassar aigua, aquí comença la meva travessia a contracorrent.
Llargues rectes de riu, provo d'anar als laterals, per no menjar-me tant les onades, degut al poc cabal, hi ha un munt de plantes aquàtiques, que igual com si fossin arbres, pugen fins pràcticament la superfície, no deixant nedar, ni de casualitat, així que cap al mig a patir les onades, el desgast físic, és important, però em sento bé, segueixo menjant i bevent, sense gana, ni set, bon senyal.
El meu ritme és més lent del que m'esperava, degut al vent, constant i sense dolors insopurtables, fa mal una mica tot, el normal. Estiro una mica l'esquena com puc, al fer-ho m'enfonso i m'adono d'una cosa, per sota de 40 cm +/-, el corrent se m'endú avall, però en aquest 40 cm, tira cap amunt, justament la zona on nedem, cada vegada que el caiac para per donar-me avituallament, se'n va cap enrere.
Falta poc per arribar a Amposta, porto més de 6 hores, em ve l'embarcació motora, que teníem com a mesura de seguretat, em diu que pugi, m'hi resisteixo, insisteix, que la llarga recta que queda, hi ha una ventada, que faria que no arribis mai, que la seguretat està compromesa, accedeixo a contracor, m'adono que tenen raó, recollim un altre company i cap Amposta, on tots acabem la travessia, un cop allà, a uns nens el cau una garrafa d'aigua al riu, puja decidida cap amunt.
Per mi, ha estat un èxit, una lluita èpica, he nedat uns 27 km, he estat 6h57' a l'aigua, braçada a braçada, sense recolzar-me enlloc, ho he donat tot, tinc la certesa, que sense la garbinada, hagués aconseguit arribar a Deltebre, patint i rebentat, sense patiment, no hi ha repte.
Espero que ben aviat, arribi una nova ocasió, he fet ultres corrent, crec que a més, fer-ne nedant és part de la meva evolució natural, ja començo a somiar-ne d'altres.
Entrades relacionades:
una passada....molt bona crònica i encantat de compartir el repte amb tu també.....ja vindràn edicions millors i serem finishers del tot!!
ResponEliminaGràcies Robert, hi tan que vindràn edicions millors, farem els 40 o algún més, segur que en alguna altra tangana ens ficarem!!!
ResponElimina