18/08/11 Be "gripau" my friend
Sempre que escullo fer un repte, dels durs, dels que acabar, és un èxit que no està gens segur, davant els comentaris negatius i pensaments pessimistes, recordo aquesta història que em van explicar, ja fa alguns anys i la poso en pràctica, us recomano que la llegiu:
Un estiu calorós es trobaven tots els animals avorrits al bosc, això d'haver d'estar de caça uns als altres ja els tenia cansats. Així que van decidir crear una assemblea on van acudir tots els animals formant un cercle tots allà reunits. Al centre presidia l'acte el lleó, el rei de la selva, aquest va preguntar als altres animals què es podria fer per acabar amb l'avorriment, a veure si a algú se li acudia alguna cosa, tots es van quedar pensatius.
De sobte es va sentir una veu, el lleó va baixar el cap per veure de qui es tractava. Era el gripau, el més savi de la selva, aquest li va proposar al lleó que organitzessin una competició de gripaus. Que tots els animals construïssin una piràmide alta, molt alta, d'uns 8 o 9 metres de forma triangular i acabada en punta. Després l'empastifarien amb oli, tot seguit enviaria a tots els seus congèneres gripaus a pujar per ella, a veure qui és capaç d'arribar al més alt. Tots van aplaudir la iniciativa, així doncs, el lleó va ordenar construir la piràmide, en la qual es van afanyar tots els animals, amb gran entusiasme per veure tal espectacle.
Per fi va quedar acabada, la van empastifar amb oli i el llop va donar l'udol de sortida per als gripaus. Aquests van començar a pujar per la piràmide sota els crits de la resta dels animals, que deien, "vas a caure, és impossible, no hi ha com, és molt alta, està molt relliscosa, no es pot, no es pot" ... . cridaven tots. Efectivament els gripaus arribaven dos, tres metres, després anaven relliscant i tots queien. Però hi va haver un que va seguir i va seguir davant la mirada atònita de tots els animals, que van tornar a rugir amb més força encara que abans, "No es pot, és impossible, vés amb compte que cauràs, no ho pots aconseguir" ... ... però el gripau, va ser ascendint amb ganes, a poc a poc fins que va arribar al més alt de la piràmide.
Tots van esclatar d'alegria, "Ho ha aconseguit, ho ha aconseguit, quina meravella, quina gesta". El lleó va manar que el portessin a la seva presència i li va atorgar un sentit discurs, on li deia que rebria de les seves pròpies mans la medalla de la selva per tan heroica gesta. Enmig de discurs el va interrompre la guineu, "Majestat, no malgasteu energia no val la pena". El lleó va voler saber el per què, "Perquè ell no pot escoltar-vos sa majestat, aquest gripau és sord".
Entrada relacionada:
21/12/11 Actitud positiva
De sobte es va sentir una veu, el lleó va baixar el cap per veure de qui es tractava. Era el gripau, el més savi de la selva, aquest li va proposar al lleó que organitzessin una competició de gripaus. Que tots els animals construïssin una piràmide alta, molt alta, d'uns 8 o 9 metres de forma triangular i acabada en punta. Després l'empastifarien amb oli, tot seguit enviaria a tots els seus congèneres gripaus a pujar per ella, a veure qui és capaç d'arribar al més alt. Tots van aplaudir la iniciativa, així doncs, el lleó va ordenar construir la piràmide, en la qual es van afanyar tots els animals, amb gran entusiasme per veure tal espectacle.
Per fi va quedar acabada, la van empastifar amb oli i el llop va donar l'udol de sortida per als gripaus. Aquests van començar a pujar per la piràmide sota els crits de la resta dels animals, que deien, "vas a caure, és impossible, no hi ha com, és molt alta, està molt relliscosa, no es pot, no es pot" ... . cridaven tots. Efectivament els gripaus arribaven dos, tres metres, després anaven relliscant i tots queien. Però hi va haver un que va seguir i va seguir davant la mirada atònita de tots els animals, que van tornar a rugir amb més força encara que abans, "No es pot, és impossible, vés amb compte que cauràs, no ho pots aconseguir" ... ... però el gripau, va ser ascendint amb ganes, a poc a poc fins que va arribar al més alt de la piràmide.
Tots van esclatar d'alegria, "Ho ha aconseguit, ho ha aconseguit, quina meravella, quina gesta". El lleó va manar que el portessin a la seva presència i li va atorgar un sentit discurs, on li deia que rebria de les seves pròpies mans la medalla de la selva per tan heroica gesta. Enmig de discurs el va interrompre la guineu, "Majestat, no malgasteu energia no val la pena". El lleó va voler saber el per què, "Perquè ell no pot escoltar-vos sa majestat, aquest gripau és sord".
Entrada relacionada:
21/12/11 Actitud positiva
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies per comentar!