16-17/07/16 500 km pedalant. Primer intent

Encara no ha sortit el sol i tot ja està apunt. Material al seu lloc i sobretot moltes ganes de pedalar, aprofito per visualitzar tot el que tinc per endavant i en res és prou clar per començar a donar-li als pedals.
Són voltes de quasi tres quilòmetres, van passant a bon ritme, paro cada hora a menjar.  De mitjana, contant parades i tot, estic avançant 21 km l'hora, millor del que m'esperava. A mig matí, tinc companyia, en Xevi Garcia Gil s'afegeix a la festa per una hora, anem de costat, sense anar a roda, que seria trampa, en bona companyia el temps passa voltant. s tard, durant uns metres m'acompanya en Jordi Boadella, a més dels ànims i suport de les xarxes.
Arriba l'hora de dinar, duc 160 km, la meva previsió era de 144, aquest fet em dóna més moral i fa que vegi més aprop d'aconseguir-ho, però encara queda molt per pedalar, dutxa, macarrons de la mare acabats de fer i 20 minuts de migdiada que la festa és molt llarga i cal recuperar forces.
A les quatre de la tarda estic de nou damunt la bici, les dues primeres hores vaig a ritme del matí,  a partir d'aquí amb 200 km pedalats, tot es comença a torçar. Són les 18 hores i em començo a sentir marejat, el cos baixa el rendiment en picat, la sort és que l'intensa calor del dia va de baixa i entrarà la fresca del vespre.
Pedalo fins que m'atrapa la foscor, he pedalat 255 km, 9 més dels tenia previstos fer en aquest moment, de cames em sento prou bé. Sopo sense gana, però ho he de fer, inclús m'estiro 10 minuts per si se'm passa, tinc malestar, mareig i una desagradable sensació de  que estigui apunt de fer-m'ho a sobre, tot i que no tinc res, ni tan sols gasos. Surto a afrontar els 45 km que em queden per assolir els 300 km, objectiu que tinc per abans d'anar a dormir.
Volta a volta, vaig veient que no, que no estic en les millors condicions per estar pedalant en solitari i de nit, al km 275, decideixo parar i anar a dormir, estic com una sopa, crec que guanyaré més descansant que no pas desgastant-me per fer 25 km, que demà descansat seran fàcils de fer.
Em llevo igual de malament com m'he anat a dormir. La voluntat, l'actitud, l'il·lusió i la pròpia motivació poden més que la raó i surto amb la bici auto-convençut que puc, que  costarà moltíssim i que finalment, no sé a quina hora, ho aconseguiré.
La realitat és una altra, estic fatal, des del primer quilòmetre. Sempre practico la sinceritat amb mi mateix, una cosa és el que vull i l'altre és el moment que estic vivint. Reflexiono, assentat en el punt on giro, el més allunyat de la sortida, veig clar que no cal seguir i fer-me mal, que l'èxit d'un repte no resideix en aconseguir-lo o no, rau en el dilluns al matí seguir amb la vida normal, amb la satisfacció del màxim esforç, sense fer el burro.
Entre que abandono i em veig capaç d'agafar el cotxe passen més de vuit hores, sort de la mare, que ha fet els avituallaments i el suport logístic, que em cuida i mima. Gràcies mama!
Acabo content, perquè m'he divertit, he aprés, he gaudit com un nen, he sabut parar a temps, he disfrutat de pedalar durant hores, he perseguit un somni que no ha acabat, al setembre ho torno a intentar, tot i que serà un repte més llarg, mantindrà l'essència que és desafiar-me a ritme de pedal i divertir-me en l'intent.
Track Garmin Connect I II

Entrades relacionades:
Repte pel 16-17/07/16 500 km pedalant. Com ho faré?
https://www.facebook.com/Ultraquim https://twitter.com/Ultraquimhttps://www.instagram.com/ultraquim/