Repte pel 27-29/05/16 Ultra Trail Emmona

Per cinquena vegada estaré a la sortida d'aquesta gran prova. Que no para de créixer, en quilòmetres, enguany seran un xic mes de 129 km i en participació. Lluny queda, la primera edició, el 2010, en que érem un centenar de participants. Ara tot ha evolucionat i el boom de les ultratrail és evident. L'autenticitat de l'organització sempre hi és present.
He estat quatre vegades a la línia de sortida i tres a la d'arribada. El primer cop que vas a una cursa és la descoberta, diuen que el segon cop és per superar la marca i pel tercer ja necessites una motivació afegida. En el meu cas, més enllà de l'atmosfèric i el de tall, no em preocupa el temps. L'al·licient és diu muntanyes. En el Pirineu Gironí, a  casa, unes vistes que no té les acabes, sensacions d'alta muntanya, amb la gran organització dels amics de la UE Sant Joan de les Abadesses.
Aquest any, també tinc la sort de compartir l'Emmona amb l'amic Lluís Tuneu, amb qui he fet totes les edicions i més reptes, al "nostre equip", a més s'hi afegeix l'amic comú, Andreu Just, pel qui serà part del camí que el durà a la Ultra Trail del Mont-Blanc. Amb ells la diversió està assegurada.
Tocarà treballar molt, en el meu cas, més que el fons, la forma de l'Emmona, al ser alta muntanya, cal preparar l'adaptació al terreny. Enfortir cos, per superar en un temps límit de 40 hores, els 20.388 metres de desnivell acumulat, en 129.54 km, uns 50 km per sobre els 2.000 metres d'alçada, és tot un desafiament per la capacitat d'adaptació, d'un que viu arran de mar i que està més temps jugant les onades que amb les pedres. Queden quatre mesos i mig, molta feina per endavant i molta il·lusió per gaudir el camí que em durà a línia de sortida.
Cròniques anteriors participacions: 2010, 2012, 2013 i 2014
Més informació: Emmona


Entrada relacionada:
12/05/16 Ultra Trail Emmona, el final a 15 dies per l'inici