15/11/14 400 km en btt per les Vies Verdes. Crònica, 1ª part.

L'inici és a les 5 de la matinada, amb quatre gotes contades .
El primer tram, el més senzill, és de Girona a Sant Feliu de Guíxols. Anada de nit, esperava poder veure sortir el sol al arribar a Sant Feliu de Guíxols, hi ha núvols i no es deixa veure.

En el port hi tinc una gran sorpresa, són les 7:20 del matí, en Pere i en Sergi,  m'esperen amb una coca boníssima, amb espelmes per bufar els 40 anys, a més, el gps marca 40 km. Moltes gràcies amics! En Pere m'acompanya un tram pedalant, camí de Llagostera ens separem.
A les 10;00, sóc de nou Girona, on hi tinc el cotxe. Canvi d'equipació, aprovisiono menjar i a pedalar fins Olot. A la que deixo Girona, ve amb mi el vent, que m'acompanyarà durant hores i hores, el trobo de cara i de costat. Em fa anar més lent del previst, arribo a Les Preses, faig parada per dinar els macarrons que duc a les alforges.
El vent molesta, fins i tot en els trams de baixada, hi ha alguna ràfega forta, que em fa estar molt atent. Al km 182, segona gran sorpresa del dia, la Meritxell i l'Andreu, m'estan esperant per felicitar-me i donar-me ànims. Moltes gràcies amics!
Es fa fosc i sóc conscient del gran error que he comés al matí, deixar el focus de llum de la bici estava previst, deixar el que duia en el casc no, doncs l'havia de posar a l'alforja, per si es donava aquesta situació. Penso cap problema, duc el d'emergència. Merda! El divendres el vaig treure de la motxilla, amb la intenció de canviar les piles i dur-lo apunt, per si de cas i en intenció es va quedar.
Per sort, són uns 6 quilòmetres, sense llum, de bon camí. La resta és per un tram il·luminat de Bescanó i el tram urbà de Salt i Girona. Vaig a poc a poquet, adaptant la vista a la foscor i aprofitant, la llum dels cotxes, per la carretera que transcorre paral·lela a la via verda.
A les 19:00 arribo a Girona. Més tard i més desgastat, pel vent, del que m'esperava. Duc 195 km, menys de la meitat i 90 minuts més tard. Agafo equipació, per les temperatures que m'esperen, que juntament amb l'aire, de ben segur em semblaran més baixes. Arranco amb la certesa, que tot i que ha estat dur, aquesta primera meitat, ha estat la part fàcil del repte.