Segueix-me a Instagram! Segueix-me a Facebook! Segueix-me a Twitter!

15/11/14 400 km en btt per les Vies Verdes. Crònica, 2ª part.

El vent no deixa de bufar, aguditzant la sensació de fredor. S'acosta l'hora de sopar, estic a Sant Feliu de Pallerols, faig una volta pel poble, per buscar algun lloc arrecerat i res, acabo a la parada d'autobús, assentat en un fred banc d'inoxidable, per sort els macarrons estan molt bons.
Arribo a Olot i toca girar, la son comença a pesar. La nit anterior al repte he dormit 5 hores, les que m'han quedat entre acabar de preparar el material, després de treballar i llevar-me per fer-lo.
A Les Preses, on, originalment, havia de fer parada per sopar, paro a dormir uns minuts, entre 10 i 20, no deixa de ser al carrer, però resguardat del vent, que fa notar la seva embranzida en ràfegues constants.  El pla inicial, era sopar i aprofitar la nyonya per fer una becaina.
Segueixo, mentre pujo el Coll d'en Bas, la son s'apodera de mi, estic pedalant pujada amunt i m'adormo en marxa. Em preocupa que passarà quan al cap d'un quilòmetre, agafi la baixada. Em podria fer mal. A grans mals, solucions simples, dormir. Dormiré, al marge d'aquest tram de carretera secundaria, trobo un pedra de les que abans marcaven els punts quilòmetrics, hi recolzo l'esquena, el casc fa de coixí. Estic al ras, dormo una estoneta, no tinc clar quants minuts, potser uns 15. M'aixeco encongit i mort de fred.
Agafo la bici amb ganes. Per fer passar la fred que m'ha entrat al cos, camino una estona i a seguir baixant. A Amer, tinc l'esperança de trobar un bar obert, tot i que siguin quarts de sis de la matinada, no en trobo cap. Fins a Vilanna. Amb el cos calent i la llum del dia que arriba, tot es veu diferent i la passió de son s'esfuma, en les ombres de la nit.
Mentiria si digués que no he pensat en abandonar i marxar cap a casa a dormir ben calentó, la nit ha estat molt dura i molt llarga. La determinació i el compromís amb mi mateix, ha estat vital per seguir endavant.
A falta d'uns 64 km, em ve a trobar en Sergi, que m'acompanyarà fins al final, un autèntic luxe. Els quilòmetres passen ràpid. Fins que, a uns 35 km del final,  ho veig perillar tot, em marejo i sento un intens mal de panxa. Parem uns minuts, que es fan eterns, només són gasos, ufff!
A Llambilles, per primera vegada, ho veig a la butxaca. Em sento l'amo de mi mateix. Al arribar a Girona, falten 4 km, pels 400, deixo alforges en el cotxe i a gaudir del passeig.
M'ha costat molt aconseguir aquest repte, m'ha deixat buit, física i mentalment, alhora m'ha donat il·lusió per emprendre nous projectes.
Track: Primera part i Segona part (A wikiloc, sumant els tracks hi surt 395 km, el gps, com es pot veure en la foto, marcava 400 km)
Track garmin forerunner 910 xt, per efectes de la son i el cansament, el vaig dur parat a estones, els tracks anteriors són gravats amb Garmin Foretrex 401

Comentaris