Inscrit a 17/03/13 Marató Barcelona

Per quarta vegada participaré en la Marató de Barcelona, no sóc dels que m'agraden massa les curses multitudinàries,  a hores d'ara hi ha prop de 17.000 inscrits, veure tal quantitat de corredors impressiona   Fer la Marató, és una manera de fer turisme i gaudir de l'esport, el recorregut passa per part dels llocs més emblemàtics de la ciutat.
La distància de 42.195 és màgica, porto 8 maratons d'asfalt  unes quantes curses més d'ultrafons entre asfalt  muntanya i pista, entre d'elles 15 de 100 km o més, tot i això li guardo respecte a la Marató, por cap, temor ni un, de dubtes no en tinc, respecte del tot,  com tota prova no està aconseguida fins que es creua la línia d'arribada.
L'únic resultat que em preocupa és passar-ho bé, gaudir fent el que m'agrada, córrer, per uns carrers que per unes hores, seran per nosaltres no pels cotxes fumejants, ni l'estrès a cop de gas.
La veritat és que el tram de la sortida, em fa certa mandra i il·lusió al mateix moment, mandra perquè al sortir en l'últim calaix, en els primers quilòmetres costarà trobar el meu lloc i córrer amb certa comoditat, il·lusió per compartir metres amb persones que m'entenen quan parlo de córrer.
És increïble el que es pot arribar a comunicar a d'altres persones, sense ni parlar, esbufegant  amb el cor accelerat,  musculatura en tensió i en la ment amb un sol objectiu, el proper pas. Hi ha un munt històries meravelloses, el 2009 vaig conèixer un home, que havia fet una marató cada cap de setmana durant un any, casi res, en les meves anteriors participacions hi he vist un noi, que la feia íntegrament amb crosses, això és força de voluntat.
Falta menys d'un mes, ja tinc ganes de ser-hi, per durant 42.195 metres viure somnis propis i aliens, mentre corro contra mi mateix.

Entrades relacionades:
17/03/13 Marató Barcelona. Crònica 
22/03/13 Marató Barcelona. Fotos