29/09/11 Snorkel & Swim a la Punta de Garbí

2 hores i mitja per nedar uns 2.300 metres, a aquest ritme no participarem en cap olimpíada. No, no hi havia onades de 5 metres, ni vent força 7 en contra, ni meduses que ens barressin el pas, ni pops gegants agafant-nos.
Nedar en un indret espectacular, com és la Punta de Garbí, de cala Vigatà fins El Freu de Sant Feliu de Guíxols, on amb la mirada per sobre de l'aigua ja és de somni, si a més mirem per dins de la mar, encara millora més, boscos de posidònia, peixos trompeta, castanyoles,  estrelles de mar, garoines, etc...., en un dia assolellat de tardor estiuenca, amb poquíssim trànsit marítim.
Si a tota aquesta combinació hi afegim una càmera de fotos aquàtica i ganes de passar-ho bé, la mescla ja és d'allò més, que difícil que és intentar anar sota l'aigua amb un neoprè de nedar; hem rigut, més que nedat, la veritat és que més una travessia nedant, m'he sentit en un dia de platja, com quan era un nen petit, que no li cal res, per divertir-se, que no té cap pressa, deixant-nos endur per la mar, amb mirada inquieta i curiosa, que descobreix una cosa nova a cada pas, que viu cada instant com si dures eternament i l'eternitat dures un instant.
En l'últim tram, El Freu, la mar, s'ha apuntat a la festa, onades de diversió, per jugar amb nosaltres, fent-nos anar de costat, fer braçades a l'aire i agafar gust de sal.


28/09/11 Costa Brava en caiac. Dia després


Com molt bé defineix en Xavi de Kayak Guíxols, "hi ha gent que recorre grans distancies per disfrutar de llocs paradisíacs i a vegades els tenim al costat. La Costa Brava un paradís per descobrir." No hi puc estar més d'acord. A més ens obsequia amb aquest muntatge audiovisual, perquè tothom pugui fer una petita mirada, a tot el que vam veure i viure nosaltres.
He navegat per l'escenari de molts reptes i aventures, de les que jo he fet,  ja sigui corrent, caminant, nedant, pedalant o en caiac, he reviscut records i n'he fabricat molts de nous, per recordar que cal seguir somiant i anar més enllà.
La fi, ha arribat, toca desar els estris, per una altre ocasió, la sensació no és de tristor per haver acabat, és d'alegria perquè fa dies vaig començar i tot el viscut des de aleshores.

27/09/11 Costa Brava en caiac. Dia 7

Títol: Fons marí, acrílic sobre tela. Autora: Elisabet Font Fuset ("Art Fatjó")
Bon dia món, bona dia mar, bon dia vida!
És l'últim dia, com a fi de festa, tinc un regal inesperat, la mar com una bassa d'oli, dia de ple sol, mentre resegeuixo la costa puc veure el fons marí, navego amb calma, no hi ha pressa, només vull disfrutar el camí, entro per tots els racons i raconets, entro a les coves i a les cales menudes.
Paro a Tossa de Mar, faig el turista a la platja, estic al costat d'on embarquen els passatgers dels vaixells de fons de vidre, als qui l'idioma em permet entendre, sento com es desfan en elogis, han al·lucinat, d'aquest bocí de la Costa Brava.
Busco una cala petita i tranquil·la, la trobo, de les que no tenen sorra, tenen pedretes arrodonides, de les que al caminar, sents com un massatge als peus, mentre s'enfonsen i es fa feixuc el caminar.
Agafo ulleres i tub, a gaudir de la vida marina, en el caiac, porto uns bastonets de pa, que estan esmicolats, els decideixo compartir amb un petit grup de peixos, al cap de poc, passo de veure peixos petis com un dit  a que en vinguin de totes mides i formes, algun de més d'un pam, quin espectacle, estic flipant, veient com m'envolten, miri on miri, és tot un aconteixament.
A ple sol, estirat, amb els peus en remull, banyats per l'anar i venir constant de la mar, que no para, com la vida mateixa, tot es veu més senzill, més a l'abast, més aprop, les barreres menys altes, els camins més curts i el món una mica més amable.
Vaig tornant poc a poc, peixos voladors, em passen pel davant, els dedico el meu millor somriure, el sol es va amagant, a l'esquena, veig la meva ombra reflexada en el caiac.
Dia 7. Blanes - Sant Feliu de Guíxols. 6 hores i 12 minuts de paleig, navegant 27,6 km.





Entrades relacionades:

26/09/11 Costa Brava en caiac. Dia 6

Mentre encara estic a la platja, moments abans de sortir,  per sota la punta del caiac, passa nedant un corb marí, no hi ha ni un pam d'aigua, estic al mig de la platjeta, on hi ha el Kayak Guíxols, no fa ni 10 metres de llarga abans d'arribar a les embarcacions, va i torna, un cop i un altre, finalment surt de l'aigua, es queda plantat mirant-me, a un metre de mi, girant el cap lentament vers la mar, sembla que  vulgui dir, no perdis el temps la mar t'espera, som-hi!
Navego en una mar molt plana, amb fulles marrons que suren i  recorden que ha arribat la tardor, en un silenci absolut, només trencat pel meu constant paleig, de cop a uns 40 metres, sento com si acabes d'entrar un gran objecte a l'aigua, em quedo parat, un corb o una gavina no poden ser, no són tant grans, ostres, si..., salta, si..., el veig, si..., escolto com respira, si! és un dofí!!!, quin espectacle, el puc seguir amb la mirada, és molt millor del que m'esperava, va vers el sol, el reflex sobre la mar, no me'l deixa veure més, però l'escolto durant una estona, finalment sento com xiula el dofí, com si em dies, "no hi donis més voltes al que estàs pensant, els desitjos es compleixen", o potser és el corb marí que el sobrevola, que gorgoreja, dient-me "veus com tenia raó i havies de sortir a navegar, ja" o potser és només una remor barrejada amb la meva imaginació, en realitat és igual, és un record càlid, màgic i dolç, per guardar-lo i pensar-hi sempre que em faci falta.
Segueixo navegant amb calma, vaig parant, per nedar, estirar les cames i menjar, gaudeixo al màxim de la costa, sobretot de la part de Lloret a Blanes, sempre que l'havia navegat, havia estat amb anada i tornada el mateix dia pel dret, avui tinc temps.
Arribo fins a Sa Palomera, porta d'entrada a la Costa Brava, on faig mitja volta, paro per descansar i veure la vida passar, una bona estona. Començo a tornar sobre els meus passos, per buscar un lloc on fer nit, als 5 km, el trobo, navegar sol, no és tant divertit com amb amics. A l'hora de dormir, fa més respecte decidir fer-ho en el lloc adequat.
El raconet on estic, és realment bonic, la mar planeja, el sol s'està amagant, crec que tot viatge, tota aventura, tot repte, té sempre el mateix destí, anar a dins nostre, navegant en solitari hi arribo. 
Dia 6. Sant Feliu de Guíxols - Blanes. 6 hores i 4 minuts de paleig, navegant 31 km.

Entrades relacionades:

25/09/11 Entrenament Radikal MarBrava

Estic de descans de nedar, almenys grans distàncies, però l'idea de nedar de Llafranc a Calella i tornar m'atrau, que és mala cosa, fa pocs dies vaig nedar a una caleta a uns 2 km, m'atrau l'idea de tornar a la vora, a més estaré molt ben acompanyat, per un grup de nedaddictes, no trobo arguments per no anar-hi.
Estem a Llafranc, punt de partida i arribada. Som un grup de 8 nedadors, tots ells, menys jo, ho fan com entrenament per la Radikal, que es farà en una setmana, en aquest indret, no són els únics, trobem més nedadors que estan fent el mateix, l'il·lusió, en aquest cas, d'assolir un repte, és una força que uneix més que cap altre vincle.
Comencem a nedar, cadascú al seu ritme, sense pressa, a la poca estona, trobo un munt de peixos, de blaus, de platejats, de petits, de grans, que neden en grup, en solitari, inclús en trobo un munt, que neden en espiral i de dalt a baix, m'encanta veure el moviment dels peixos, té un no se que, que hipnotitza, que em fa somriure, que em fa ser feliç, m'encanto en cada grup de peixets que trobo, els observo, com sinó ho hagués vist mai, com si fos l'última vegada que ho veure, m'encanta.
Arribem a Calella, ens reagrupem, comentem la jugada entre riures i bon humor, tema principal, les dues meduses que hi havia pel camí, quin animal tan preciós i tan temut, però la medusa està en el seu habitat, ens agradi o no, som nosaltres els forans, que ens hem d'adaptar.
Tornem desfent el camí d'anada, a l'últim tram, tinc una agradable sorpresa, una banda de peixos, va en la mateixa direcció, tot i que en la distància, anem junts casi un minut, fins que decideixen creuar tranquilament per davant meu, veure que no s'aparten, ni alteren el seu rumb, em fa sentir integrat en el medi, em sento part de la mar.

Poder compartir entrenament, dubtes i projectes, amb nedaddictes, sempre és una festa, tot i que no nedi la Radikal, si que hi seré present, com a caiaquista donant-los suport, a ells i a tots els participants.

Entrada relacionada:
02/10/11 Radikal MarBrava

23/09/11 Costa Brava en caiac. Dia 5

Despertar tranquil i mandrós, és l'únic matí que ens lleven després que el sol. Jornada sense presses, esmorzem i caiaquistes de la zona, ens comenten que potser veurem dofins, hi ha un banc de tonyines i això n'augmenta les possibilitats, sempre n'he volgut veure navegant, som-hi, que a la mar hi falta gent.
Arribem fins a Portbou, fruint de paisatges de somni, entrem a un cova, de dofins ni rastre. Davant la badia de Portbou, decideixo anar fins l'extrem nord de la Costa Brava, m'arribo fins el punt on hi conflueixen dos països, Catalunya i França, em feia especial il·lusió arribar-hi, segueixo una mica més, el dia és clar i les vistes són magnifiques.
Tornem a Llançà, on per motius logístics de transport, s'acaba la nostra aventura. Tots els dies ha bufat més o menys tramuntana, però cap ha estat especialment dolent, em pogut navegar els 5 dies. Ha estat una aventura intensa, de les de repetir, amb un escenari idilic, que compartida amb amics, en Xavi Martí i en Carles Morlanes, ho han fet divertit, sobretot he aprés i desaprès coses, que és molt enriquidor.
Al arribar a casa, no endreço massa lluny els estris, en pocs dies torno a navegar, per fer el bocí que falta per completar la Costa Brava. Sant Feliu de Guíxols - Blanes i tornar...
Dia 5. Llançà - Portbou - Llançà. 3 hores i 34 minuts de paleig, navegant 18,6 km.



Entrades relacionades:
26/09/11 Costa Brava en caiac. Dia 6
27/09/11 Costa Brava en caiac. Dia 7
28/09/11 Costa Brava en caiac. Dia després



22/09/11 Costa Brava en caiac. Dia 4


El Cap de Creus, té màgia, sempre que hi he navegat ho he vist, la tramuntana s'ha llevat aviat, fins i tot, abans que nosaltres, amb el seu permís, hem fet un passeig pel seus raconets, entrant a la cova del diable, per fer parada a El Golfet, a Cala Prona, on hi ha un refugi de pescadors, que té una part oberta a tothom que hi vulgui entrar a passar la nit a recés.
És un racó, molt acollidor, d'aquells que si hi vas una vegada segur que tard o d'hora i voldràs tornar, fem parada per esmorzar, prendre el solet i fer una mica d'snorkel, hi trobem tres caiaquistes,  hi han fet nit, venen de Llançà i van cap a Cadaqués, per un d'ells, és la seva primera experiència en caiac, per l'expressió del seu somriure, no serà l'última, expliquen que en unes coves de Port de la Selva, han vist Nudibranquis, petits animalons, que es confonen fàcilment amb plantes, en prenc nota.
A la sortida del Golfet, la mar està moguda, la tramuntana ha pujat a la que resseguim paret, per anar a Port de la Selva, les onades reboten i tornen, em venen, per un costat i per l'altre, he de posar-hi els 5 sentits, que divertit, si un dia qualsevol, em passes patiria, però després de 4 dies navegant amb el caiac, ja ens hem fet l'un a l'altre, així que calma i a disfrutar-ho, que a fi de comptes, el caiac flota, només tinc un petit ensurt, un Peix Lluna, casi li dono un cop amb la meva proa, per sort, no ha sigut així, no n'havia vist mai cap i en menys de 24 hores, ja en porto dos.
Entrem a Port de la Selva, a la tranquilitat d'estar dintre de la badia, s'hi afegeix, la tranquilitat que desprèn aquest poble des del mar, et va entrant, mica en mica, pels ulls, transmeten calma i pau, aprofito per anar a les coves on m'han indicat que puc trobar el Nudibranquis, em fa il·lusió, les coves són petites, amb poc calat, hi ha llocs, que he d'aixecar el peus, zones on el tub em toca el sostre de la cova, però val la pena, tot i no haver-hi massa llum, l'aigua transparent i neta, permet veure el tresor que he estat buscant, quina meravella.
Camí d'anada cap a Llançà, localitzem on dormirem aquesta nit, naveguem per una zona, amb molt poca profunditat d'aigua, hem de vigilar, per no quedar sobre alguna roca, és com estar jugant en un laberint, m'ho passo pipa. Al tornar-hi, després de sopar, és negra nit, amb la llum del frontal, es va avançant, la llum es reflexa en l'aigua i costa de veure el que hi ha davant, un cop localitzada la platja, un peix salta des de l'aigua cap a mi, queda a pocs centímetres de la meva cara, em queda el vidre esquerre de les meves ulleres, moll, quin ensurt, no m'ho hagués imaginat mai, ha saltat des de un profunditat màxima de 25 centímetres, no més, per arribar a un metre d'alçada.
Dia 4. Cap de Creus - Llançà. 5 hores i 4 minuts de paleig, navegant 22,7 km.

Entrades relacionades:
23/09/11 Costa Brava en caiac. Dia 5
26/09/11 Costa Brava en caiac. Dia 6
27/09/11 Costa Brava en caiac. Dia 7
28/09/11 Costa Brava en caiac. Dia després

21/09/11 Costa Brava en caiac. Dia 3

 

Ens fem a la mar de nit, a les 6:30, una hora més tard del previst, per un malentès, navegar de nit és fabulós, el frontal apagat, apunt per si vingués alguna embarció, per ser vistos.
Hi ha un lleuger vent de terral, que ens empeny, una estranya corrent ens porta endavant, a bona velocitat, però amb el caiac una mica entravessat, és realment curiós. Veiem sortir el sol, des del mar, veure com s'alça, és encara més preciós, que des de la platja més bonica, portem un terç del recorregut, parem, per menjar, beure i demés, a la que arrenquem, res, en pocs segons, comença a bufar tramuntana, ja és la tercera vegada que ens passa, en anys diferents, parem, arrenquem i acte seguit tramuntana, com fa broma el Xavi, "mira si sóc bon coneixedor de la mar, que sempre paro just abans que comenci la part més dura".
Pel meu cap, volta l'idea de lo malament que ho vaig passar el 2007, amb grans onades i fort vent, així, que agafo un bon ritme i sense parar, hi ha moments en que veig la força de la mar, la seva immensitat, com balanceja el meu caiac, mentre miro al voltant i veig terra, com un lloc encara llunyà, tot i això, sento que no vull estar enlloc més, que aquí i ara, és natura, és mar, és pura vida. No penso en res, em deixo endur pel moment, el frueixo, el visc.
Al cap d'unes quatre hores i mitja, ja estem a Cala Montjoi (Roses), fem plans per anar a dinar a Cadaqués, la navegació és tranquil·la, pel camí trobem un peix lluna, no n'havia vist mai cap d'aprop, tot i que es inofensiu, impressiona lo seu, parada per disfrutar de Cadaqués.
Seguim el nostre recorregut per acostar-nos al Cap de Creus,  vaig fent fotos amb el mòbil, fins que l'onada d'una embarcació em troba desprevingut, me'l mulla i deixa de funcionar, avui dormirem just a sota el far del Cap de Creus.
Arriba el vespre, el cos es comença a ressentir, de les múltiples picades de mosquit, de l'esforç, de dormir en terrenys irregulars, un bon homenatge al restaurant del far, és diu el "Fin del Mundo", ostres, li canviaria el nom, per "el principi de tot plegat".
Abans d'anar a dormir, passo una estona contemplant, on estic, és d'anunci, amb la banda sonora de les onades, com actor principal el far, que pentina el cel, amb els seus grans rajos de llum, d'actors secundaris, un cel estrellat i nosaltres, de decorat, el Cap de Creus, pura màgia, l'eslogan: viu i impregnat d'aquest moment.
És xulo escriure sota la llum d'un frontal, estirat en una platja, dins una tenda, té un no sé que, potser és autentic o romàntic o simplement m'ajuda a viure amb més intensitat el dia a dia.
El dia ha estat llarg, el ulls es tanquen ràpid i començo a navegar pel mar dels somnis.
Dia 3. Cala Farriola (L'Estartit) - Cap de Creus. 7 hores i 4 minuts de paleig, navegant 35,5 km.

Entrades relacionades:
23/09/11 Costa Brava en caiac. Dia 5
26/09/11 Costa Brava en caiac. Dia 6
27/09/11 Costa Brava en caiac. Dia 7 
28/09/11 Costa Brava en caiac. Dia després


20/09/11 Costa Brava en caiac. Dia 2

El dia tot just comença i ja estem desperts, dormir sobre terra planer, és cosa  d'agrair, hi ha onada alta amb poc vent, la navegació és còmode, anem fins a Tamariu, un cafè calent, sempre anima el matí.
Ens posem de nou a la mar, poc abans d'arribar al Cap de Begur, la tramuntana ja torna a fer de les seves, amb ràfegues de fortes, que puc veure com s'acosten, van pentinant la mar i les crestes de les onades, fins arribar a la part més avançada de la meva pala i al l'instant, arribar a mi. Decidim fer parada i fonda a Sa Tuna (Begur), platja preciosa, per fer gana, fem una part del seu camí de ronda, fins a Cap Sa Sal, la tramuntana va pujant.
A primera hora de la tarda, ja bufa menys, som-hi, primer objectiu L'Estartit, al poc, ja veiem Les Medes, conforme ens hi acostem, sentim la seva banda sonora de gavines, és gira una mica de vent de garbí, que fa que les onades  ens empenyin, aquí, és on més costa mantenir la direcció del caiac, la corrent a favor, tècnicament és molt exigent, té la mala costum de girar-te i fer-te anar cap a un costat, en comptes de recte. Puc pujar sobre alguna onada i surfejar-la, és molt divertit. Amb aquestes condicions, decidim anar cap al proper objectiu, cala Farriola.
Passem per parets altes, el sol ja va baixant, hi trobo una mica d'ombra, tinc la sensació d'estar en una  dutxa d'aigua freda en un calorós dia del mes d'agost, tot i dur protecció solar 50+ i renovarla sovint, començo a semblar un pellroja.
Amb bona mar arribem a cala Farriola, des d'aquí, sortirem a conquerir el Golf de Roses, sempre que l'he fet amb en Xavi, en dues ocasions, de Sud a Nord, al mig del no res, s'ha girat tramuntana, vent i mar en contra, s'han aliat, per fer-ho difícil, difícil, en Carles no l'ha fet mai, està tranquil, li costa d'entendre la nostra preocupació. La predicció és bona, com sempre que l'hem creuat, no és cap garantia, decidim ser a les 5:30 de la matinada a l'aigua, per iniciar la travessa.
Són les 21:17. Bona nit.
Em desperto sobre les dues de la matinada, quina pau, quina tranquilitat, només sento l'anar i venir de la mar i els grills, obro la tenda, és impressionant, la lluna està just davant meu, al mig de la porció de mar que puc veure, en Quart Minvant, en un cel sense núvols, envoltada d'estrelles i reflexada a l'aigua, quedo envadalit una estona contemplant l'espectacle, fins que el caure de les parpelles, em recorda que he de dormir una mica més.
Dia 2. Tamariu - Cala Farriola (L'Estartit). 4 hores i 25 minuts de paleig, navegant 23,8 km.

Entrades relacionades:
21/09/11 Costa Brava en caiac. Dia 3
22/09/11 Costa Brava en caiac. Dia 4
23/09/11 Costa Brava en caiac. Dia 5
26/09/11 Costa Brava en caiac. Dia 6
27/09/11 Costa Brava en caiac. Dia 7
28/09/11 Costa Brava en caiac. Dia després

19/09/11 Costa Brava en caiac. Dia 1

Amb la fresca del matí, comença l'odissea de colocar-ho tot, dins el caiac, de manera que quedi el pes ben repartit i el material ben distribuït, segons necessitats. I com sempre, em queda una bossa fora, sóc un trasto, tornem-hi, el segon cop és el bo.
La sortida serà molt ben acompanyat, amb l'amic Xavi Martí, del Kayak Guíxols, company d'aventures, gran coneixedor del món del caiac,  navegant expert i excel·lent guia de mar i amb l'amic Carles Morlanes, caiaquista aficionat com jo mateix, valent, alegre, decidit, somrient, sempre amb una anècdota apunt per fer saltar una rialla, els tres iniciem la travessa, amb moltes ganes de divertir-nos, fent una cosa que ens encanta, navegar en caiac.
Només sortir del port, noto que el caiac, se me'n va cap a l'esquerra, primer pensament, no he distribuït bé el pes, parlo amb els companys, els passa el mateix, és la deriva que se'ns vol endur, hi posem remei, pes  i palada forta a l'esquerra, per contra restar.
Passem pel dret, per anar a la platja de La Fosca de Palamós, on farem la primera parada, doncs la façana marítima de Platja d'Aro, Sant Antoni de Calonge i Palamós, exceptuant un petit tros, deixa molt que desitjar, és edifici alt i lleig, al costat d'edifici encara més lleig.
Fem parada a La Fosca, per estirar les cames i emprendre el viatge fins a Tamariu, on tenim intenció de dinar.
Passem Llafranc i camí de Tamariu, ens ve a veure la tramuntana, amb onades grans, veiem una platja on quedarem resguardats, hi ha un refugi de pescadors, parem a veure si calma i podem seguir. Dinem.
Mentre esperem aprofito per fer una mica d'snorkel, trobo un banc de peixos, de centenars de peixets, que van tots al mateix compàs, jugo amb ells una estoneta, és fantàstic, la tramuntana segueix, explorem un camí que surt des de la cala on estem, caminant i caminant, anem a parar al far de Sant Sebastià, des de l'alçada podem veure la mar ondulada i les crestes d'escuma de les onades, mar endins, el vent no para.
Comença a caure la tarda, està clar, soparem i dormirem aquí, per situacions com aquesta, és pel que duem a sobre, menjar per dos dies.
Són les 21:00, estic dins la tenda, escrivint el ara llegeixes, és el primer dia de dormir a terra, és el dia que costa més agafar la son, dormir a terra és dur, el matalàs auto infable no fa miracles, és còmode, però té les seves limitacions.
Sento la remor de la mar, colpeja amb força les pedres de la platja, em concentro escoltant les onades, que em duen mar endins, en el meu món de somnis.
Dia 1. Sant Feliu de Guíxols - Tamariu. 4 hores i 27 minuts de paleig, navegant 22,2 km.

Entrades relacionades:
20/09/11 Costa Brava en caiac. Dia 2
21/09/11 Costa Brava en caiac. Dia 3
22/09/11 Costa Brava en caiac. Dia 4
23/09/11 Costa Brava en caiac. Dia 5
26/09/11 Costa Brava en caiac. Dia 6
27/09/11 Costa Brava en caiac. Dia 7
28/09/11 Costa Brava en caiac. Dia després

 

18/09/11 Costa Brava en caiac. Dia 0

Com un nen petit, el dia abans de fer aquella excursió, que tanta il·lusió li fa, així estic, a més havent de preparar tot el material pels propers dies, el que no m'endugui, no ho tindré, fet que fa realment important de fer una bona tria, l'espai en el caiac és limitat, tot i que el pes el porta el mar, en gran part, a cada palada que faci el notaré, sobretot al moment d'arrancar i de fer alguna maniobra.
He muntat la tenda de campanya, per comprovar que està en bon estat, al igual que el matalàs auto inflable i el sac de dormir. La beguda apunt, el menjar, per 2 dies aproximadement, doncs parem a comprar-ne, sempre que és necessari. La roba plegada i en la seva bossa estanca, per que no es pugui mullar. Mini farmaciola, amb lo imprescinbible, repelent de mosquits, antiinflamatoris, protecció solar i demés. Un llibre, que em ve de gust llegir, una llibreta i un boli, tinc ganes d'escriure, sempre ho acostumo a fer directament a l'ordinador, aquests dies recuperaré la meva mala lletra. Neoprè curt + ulleres + tub, per a disfrutar del fons marí i fer una mica d'snorkel. I uns quants estris més.
La previsió diu, que sobretot el primer dia i en part el segon, tindrem tramuntana, vent de cara, amb maror i mar de fons del nord, la veritat és que no em preocupa en excés, anirem fent, la resta de la setmana, sembla que el vent es calmarà i tindrem dies plàcids per navegar, això està per veure, que la natura, de vegades canvia tant ràpidament, que no et dones ni compte.

Entrades relacionades:
20/09/11 Costa Brava en caiac. Dia 2
21/09/11 Costa Brava en caiac. Dia 3
22/09/11 Costa Brava en caiac. Dia 4
23/09/11 Costa Brava en caiac. Dia 5
26/09/11 Costa Brava en caiac. Dia 6
27/09/11 Costa Brava en caiac. Dia 7
28/09/11 Costa Brava en caiac. Dia després

 

Propera aventura: Costa Brava en caiac

No és un repte, tot i que és exigent físicament, és una aventura, navegar amb el caiac, acompanyat de dos amics, casi tota la Costa Brava, en uns 5 dies. Tot i que ho hem fet en altres ocasions, cada vegada és única.
Seran 5 dies sense saber on pararem a descansar, ni a menjar, ni a dormir. A la mercè de la mar, que a estones serà plàcida i a estones estarà enrabiada, ella decidirà el ritme al que anirem. Tindrem per sostre deu mil estrelles, el gran plaer de sentir la remor de la mar, al tancar els ulls a la nit i al obrir-los de bon matí, sentirem la sal, com ens envolta per tot arreu, com ens entra per la pell, com la respirem.
Serem nòmades de la mar, navegant amb caiac i amb totes les nostres pertinences dins, amb un origen Sant Feliu de Guíxols i un destí Colera, fruint de cada metre blau.

16/09/11 Tres reptes en un mes. Punt i apart

En poc menys d'un mes he aconseguit tres reptes, que m'han fet somiar, dels que al parlar-ne se m'emplena la boca, dels que al pensar-hi dins meu tot es regira, dels que al escriure sobre ells, revisc els bons moments i també els dolents, dels que et fan constatar que si un realment vol, tot és possible i sobretot, dels que he aprés moltíssim.
Els tres reptes, han estat en aigües obertes, primer el 13 d'agost, Tossa de Mar - Sant Feliu de Guíxols, un paisatge que conec molt bé, a casa, el segon al cap d'una setmana, el 20 d'agost, en terres tarragonines, a disputar la 1ª edició de l'Ultramarató de l'Ebre,  es va haver de retallar per causa del vent, que ho va fer més interessant, em va deixar bon regust de boca, per tornar-hi el proper any, el tercer, arriba casi de casualitat, quan ja estic apuntat pel dia 11 de setembre a NedaMarcelona, sorgeix la possibilitat de fer Roses - L'Escala, el dia abans, el 10 de setembre, decideixo fer les dues travessies, assumint, que potser no aconsegueixo ni l'una ni l'altre.
Tot plegat no és fruit de la casualitat, sinó de factors importants, un és el fet que m'encanten les distàncies llargues i que participo en proves d'ultrafons habitualment, cosa que em fa analitzar els reptes i les meves capacitats, per decidir l'estrategia correcta a cada moment i el factor més important són els entrenaments específics que vaig fer abans del primer repte, Tossa - Sant Feliu, sobre aquesta base, seguint treballant, amb constància i el màxim de planificació possible, dintre l'improvissacio, de decidir aquest reptes a última hora, ho han fet possible.
Ara toca tancar cicle, treure el peu de l'accelerador, no fer més entrenaments de volum, com els de fins ara, de 5.000 a 7.000 metres, durant interminables hores de piscina, que ajuden a preparar cos i ment, no fer travessies llargues al mar, no abandono l'aigua, alguna tiradeta curta de piscina, més que res per estirar la part superior del cos,  a la mar hi penso anar, alguna jornada d'snorkel, per treure la pols al neoprè, potser alguna nedadeta amb amics, ja ho veurem.
És igual d'important, saber quan, com i amb quin volum entrenar, com saber descansar, és el que faré en les properes setmanes, descansar de nedar, no vol dir que m'estigui quiet, ni de broma, hi haurà un moment en que em quedaré parat tota l'eternitat i fins que això arribi, no em penso aturar. Em queda el caiac i la bici, per seguir actiu, per poder córrer encara em queda una mica, per començar la temporada d'entrenaments d'aigua dirigits amb més ganes, quan això arribi a principis d'octubre, vull aprofitar-ho al màxim per millorar el que tan em costa, la tècnica, quant més n'aprenc, més m'adono que més em falta per nedar bé.
 
Entrades relacionades:

15/09/11 Travessia Golf de Roses. Roses - L'Escala. Fotos

Quina sort, comptar amb organitzadors, com en Raul Lang, que a més de muntar la travessia, ens obsequia, amb un escrit a la web del Club Waterpolo Figueres on podem trobar-hi les fotos que hi ha a continuació, on ens explica l'aventura dels més petits, quan els veia d'amunt de la barca de la Creu Roja, les seves cares dibuixaven un somriure d'orella  a orella, denotant lo bé que s'ho van passar.
També ha sortit una petita ressenya, en el diari El Punt - Avui.


Entrada relacionada:

11/09/11 NedaMarcelona. Durant

Arribada a la sortida, un munt d'amics i de cares conegudes, estem a la platja de Sant Sebastià, al fons es veu l'arribada, el Fòrum, hi ha una porció  de mar per endavant, 5.700 metres.
Escalfo una mica, acabo d'ajustar el neoprè i penso: en la travessia d'ahir, Roses - L'Escala,  el divendres em vaig llevar a les 7:00 per treballar i només he dormit 5 hores, en dos nits, els braços els tinc pesats, de nedar i moure balles, amunt i avall, aquesta matinada. Em poso més enrere de lo habitual, no vull que m'atropellin, ni fer nosa.
Comença la travessia, només agafar la posició horitzontal, tot es posa a lloc, em sento de meravella, han marxat tots els mals, la mar està plana, l'aigua transparent, el sol ens acompanya, veig Barcelona des del mar, sembla més amable, fins i tot la Torre Agbar, sembla més bonica, el sol banya els edificis donant-los una brillantor que ens pica l'ullet, hi ha boies grans, cada 500 metres, que ens marquen el recorregut a la perfecció i ens permeten anar controlant el ritme, 2 avituallaments a l'aigua, per recuperar i agafar impuls per seguir.
Em sento en harmonia amb la mar, llisco sobre ella, sense massa esforç, al final, a poc d'entrar a la zona de banys del Fòrum, unes quantes meduses ens venen a rebre, no n'hi ha gaires, són grans i fàcils d'evitar.
Recupero la posició vertical, passo del fals silenci de la mar al brogit de la gran ciutat, un munt d'amics han arribat, converses amb l'un i l'altre, menjar una mica i marxo a fer una dutxa, necessito una mica de tranquilitat per pair-ho tot, com em va explicar un fora de serie que als  55 anys, que va córrer 28 maratons en un any, "la dutxa és el premi dels corredors populars", és una gran veritat.
He aconseguit el repte de de nedar 2 dies, en 2 travessies, 22.200 metres. Retorno a on hi ha el bullici, per gaudir de les travessies curtes de 800, 400 i 25 metres que es disputen, perquè l'important no és la distància, l'important és gaudir i que cadascú faci el seu repte.
Gràcies a la Monica Campaña, tenim la travessia en magnifiques imatges. Àlbum de fotos.

Entrades relacionades:

11/09/11 NedaMarcelona. Abans i després

Voluntaris, organització i caiaquistes.
La una de la matinada, sona el despertador, quina mandra, després de tres hores curtes  de dormir i haver nedat de Roses a L'Escala el dia abans.
Toca preparar material i emprendre el viatge, que m'ha de dur al Fòrum de Barcelona, on, a les 4 del matí, juntament amb els voluntaris i l'organització de Neda el Món, prepararem NedaMarcelona, tots ells tampoc han dormit gaire, porten un cap de setmana de molta i molta feina.
Em toca muntar el recinte de l'arribada i la sortida, totalment lògic que qui munti, les carpes i distribueixi en elles el material, siguin les persones que les han de fer servir, a fi de comptes, munto, nedo i desmunto. Hi ha molta gent, que es pensa que aquestes coses, les fa la brigada municipal, us asseguro que en aquest esdeviment i en tots els que conec, no.
El ritme és frenètic, és llimen petits detalls d'últim moment, es pot percebre el pes de la responsabilitat, que tot surti bé, a les espatlles de tothom.
Muntada l'arribada, anem amb en Jorge a preparar la sortida, sorpresa, les balles, costen de trobar, no les han posat més lluny, perquè no han pogut, cada viatge amb 1 o 2 balles, ocupa uns 7 minuts, es feixuc, caminar carregat de pes per la sorra de la platja, els braços em fan mal, no vaig molt sobrat de força. Els temps se'ns tira al damunt, posem les banderoles i anem on surten els autocars a recollir les meves coses per nedar. 
Tot i ser el primer nedador en arribar a les 4, ara són les 8 i he de córrer per agafar les coses i l'últim bus, que ens porta a la sortida, esmorzo 2 plàtans a l'autocar i som-hi.
Acabo de nedar  estic per allà, no tinc cap tasca assignada, em limito a recuperar forces, gaudir de l'ambient i constatar, en la cara de tots els que han fet possible la travessia, el cansament acumulat, tothom ha anat de corcoll, moltíssima feina, un no parar, on tots i cadascú, ha donat el millor de si mateix, per no parar la maquinaria que s'ha de posar en marxa per un esdeveniment com aquest.
S'acaba tot, torna el silenci, que hi havia de bon matí, tapat pel soroll de material amunt i avall, de recollir tots els elements necessaris, hi ha una agradable sorpresa la que ens donen la Sònia Cervià i l'Oriol Sabidó, es queden a desmuntar, moltes gràcies família.
Tot ha sortit rodat, amb la feina acabada, anem cap a dinar, voluntaris, organització, caiaquistes, col.laboradors, un munt de gent, amb la satisfacció i sobretot l'esgotament dibuixat al seus rostres. Com a nedador, els vull agrair la feina que fan, perquè persones com jo ens divertim nedant, moltes gràcies amics.

Entrades relacionades:

10/09/11 Travessia Golf de Roses. Roses - L'Escala

Feia més d'un any, que parlàvem amb amics de fer la travessia de Roses a L'Escala, quan, com fer-ho... i resulta que en Raul Lang i família, la munten des del 1.996. Ho vaig saber 6 dies abans, em vaig apuntar sense dubtar-ho, quan l'oportunitat de complir una il·lusió, et passa pel davant, s'ha d'agafar al vol.
Som 10 nedadors, uns quants són amics nedaddictes, l'Eli Sanz, en Pep Poch, en Jaume Adell, l'Andreu Esteve i jo mateix, 8 nens que la fan a relleus, 5 caiacs, una embarcació de la Creu Roja i una altra d'un particular que ens acompanyarà només una part.
Fem grups, amb en Jaume, que hem nedat junts en diverses ocasions, diguem de fer-ho a 3 km/h, ens adjudiquen caiac, amb un tercer nedador i un quart s'apunta, s'acorda el ritme de 3 km/h, serem el grup més lent.
El tercer i el quart del meu grup, no sé el perquè, no han entès això dels 3 km/h, van a un ritme superior, en Jaume els segueix el joc, li fan la goma, van més ràpid, és paren a esperar-lo, ells descansen i a la que arriba, a tirar de nou, el fan forçar la màquina, veig el tema, a la velocitat pactada ho puc aconseguir, si vaig a un ritme no adequat, sé que em trencaré, intento atrapar-los, però no puc, no sóc esprintador, em quedo despenjat.
El caiac, els segueix el ritme, em quedo sol, SOL!!!, falta poc per fer una hora, que és el temps que hem pactat, de fer la primera parada d'avituallament amb el grup, porto la meva boia, no és molt, però és millor que res, miro enrere, estic a uns 2,5 km del port, comencen a sortir vaixells, em poso nerviós, sóc optimista, penso que al fer la parada, em trobaran a faltar i vindran a per mi, sinó ho fan abans, em dono de marge fins a 1h30', si no giraré cua, no em jugaré la pell, el temps passa molt lent, les barques passen molt ràpides i massa a prop.
Estic nerviós i un poc angoixat, porto 1h10', el coll del neoprè m'incomode, el poso bé, les ulleres s'han entelat, les netejo amb els dits i error garrafal, acabo de pringar les ulleres de vaselina, em costa de veure els caiacs cap on van, hi ha un munt d'embarcacions, són quarts de deu d'un dissabte al matí i la gent va sortint a navegar, ja fa 1h20', veig un caiac doble, no sé si són de l'organització, nedo cap a ells, em veuen, parlem, són en Quim i l'Oscar, miro el crono, 1h24', he viscut uns 35 minuts angoixants, m'ha semblat una eternitat.
Vaig nedant, em guien de fabula, el caiac que esperava, el guia del meu grup ve, menjo, bec i se'n va, al cap d'una horeta l'embarcació de la Creu roja, em porto el meu avituallament personal, que estava en aquest caiac. Segueixo amb en Quim i l'Oscar, quina sort.
Ara nedo a un bon ritme, sense pausa, ben guiat, el mar molt pla, però amb corrents que em porten cap a fora el golf, he de corregir constantment el meu rumb, però és el de menys, al cap d'una bona estona, no sé quan, m'adono que tinc aigua a les ulleres, als dos ulls, és salada, però no és de la mar, són llàgrimes que alliberen la tensió viscuda, em va molt bé, per fer punt i apart i realment començar a gaudir de la travessia, d'aquesta gran travessia.
Per molt que miro endavant, no es veu L'Escala, hi ha calitja que ho impedeix, motiu que fa fer més metres, inclús pel caiac, és difícil guiar-se en aquestes condicions.
Porto 3h30', paro a menjar, faig un gir de 360 graus, quina passada, estic al mig del no res i en realitat, en el centre del tot, la mar, còmode, feliç, tranquil, en pau, en bona companyia, sóc una persona molt afortunada per poder viure aquest instant.
Segueixo nedant, els temps passa volant, el cos respon millor inclús del que m'esperava, tinc la certesa que ho aconseguiré, disfruto, em deixo portar, veig L'Escala, quina alegria, és lluny, però la puc veure.
No queda res, menys d'una hora i ja hi seré, em sento un triomfador, començo a veure meduses i més meduses, a dotzenes, passen per sota meu, poques floten a la meva alçada, quin espectacle més dantesc, bonic i preocupant, només una petita picada al canell, inconvenients de l'ofici de nedador d'aigües obertes, s'acosta companyia, el Jaume, que també ha quedat tirat sense caiac i sense els altres dos integrants del grup de sortida, al final l'han fos, per voler seguir el seu ritme, nedem junts, de seguida m'adono que està fet pols, si mantinc el meu ritme, el deixaré enrere, afluixo una mica, em poso al costat i l'estiro una mica.
Arribada, 5h51', diria que he nedat uns 18 km, els del caiac, també ho pensen, vers els 16.500 metres que hi ha en línia recta, pels corrents i la poca visibilitat.
Decideixo tenir la festa en pau i no faig cap comentari als companys de grup que amb la seva actitud m'han posat en perill, vull gaudir del que he aconseguit i del dinar, amb la màgnifica organització, que d'una manera totalment altruista, han aconseguit que quan vegi un mapa de Catalunya o del món, al trobar el golf de Roses, el miri amb uns altres ulls.
L'organització ha estat un 11 sobre 10, des de en Raul Lang per muntar-ho i coordinar-ho tot, amb l'ajuda imprescindible de la seva dona, la Maite Machado, tot el grup de voluntaris i familiars, dels que destaco en Quim i l'Oscar, per guiar-me tant bé i fer que gaudis d'una travessia única, moltes gràcies amics.

Entrades relacionades:
08/09/11 Proper repte, 10 i 11/09/11, 2 dies, 2 travessies, 22.200 metres de mar per endavant.

08/09/11 Proper repte, 10 i 11/09/11, 2 dies, 2 travessies, 22.200 metres de mar per endavant.

S'acosten 2 reptes, que per separat fan respecte i junts faran un cap de setmana inolvidable, amb molta  mar, 22.200 metres de mar.
Dissabte primera part, de Roses a L'Escala, uns 16.500 metres en línia recta, que vol dir que en farem algun més.
Hi haurà un moment que tindrem la costa a 8 km i escaig a l'esquena i el mateix per davant, a la dreta uns 5 km i a l'esquerra, no ho vulguis saber, he llegit que el golf de Roses arriba a profunditats de 7.000 metres, els números parlen per si sols.
Ho he fet en caiac, varies vegades i sé el pa que si dóna, és molt dur, veure tota l'estona el punt d'arribada, en una ocasió, fent de Roses a L'Escala, inici mar plana, al cap 1h30', va bufar la tramuntana aixecant onades molt carregades, les corrents  van fer que desistits en l'intent d'anar a L'Escala i finalment vaig haver de canviar el rumb cap a L'Estartit.
Diumenge segona part, amb tots els nedaddictes, a participar de la gran festa de la natació que serà la NedaMarcelona,  5.700 metres gaudint de la gran ciutat des d'un altre punt de vista, el cansament acumulat, els cruiximents, dificultarà que ho pugui fer, això si, la penso disfrutar metre a metre.
En un mega-repte com aquest, s'ha de cuidar en tots els petits grans detalls,  equipament, alimentació i hidratació durant les proves i en els dies previs, entrenaments adequats, alimentació correcte, descans necessari i tenir molt clara l'estrategia a seguir en els dos casos. No sé si ho podré aconseguir, potser no n'acabo ni una ni l'altre, una cosa és segura, que per ganes i preparació no serà.
Serà molt difícil, però si fos fàcil no seria un repte, ni tindria emoció.

Entrades relacionades:
10/09/11 Travessia Golf de Roses. Roses - L'Escala
11/09/11 NedaMarcelona. Abans i després 
11/09/11 NedaMarcelona. Durant

07/09/11 Duatló (aquatló) de Caldes de Malavella. Fotos

Compartir jornada  amb els campions d'Espanya de monoaleta, 2010 i 2011, m'ha ajudat a veure perquè ho són. 
No només perquè són grans nois i noies, no només per entrenar dur i bé, que no és poc, no només per tenir el recolzament dels seus familiars, no només per tenir uns entrenadors que es desviuen per ells, ho són perquè són un veritable equip.
Un equip que tot i competir uns contra altres, anaven tots a una, s'animaven els uns als altres, inclús els que varen nedar, varen acompanyar en alguna volta als que corrien, feien una veritable pinya.
Fotos gràcies a la Carme Carmona i al Pere Alsina.

Entrades relacionades:


06/09/11 Ultramarató de l'Ebre. Fotos

Aquest repte, m'ha obert noves expectatives, nous horitzons per explorar i conquerir, perquè un repte no és més que la preparació pel següent, no importa distància, no importa disciplina, només importa que sigui lo suficienment dur, per  assaborir cada metre del camí, sigui en els llargs entrenaments o en els instants en que s'acaba convertint, en la memòria,  una prova de llarga recorregut. 
Fotos gràcies a Roberto Ortiz, que ens va fer suport durant tota la prova.

Entrades relacionades: