16/09/11 Tres reptes en un mes. Punt i apart

En poc menys d'un mes he aconseguit tres reptes, que m'han fet somiar, dels que al parlar-ne se m'emplena la boca, dels que al pensar-hi dins meu tot es regira, dels que al escriure sobre ells, revisc els bons moments i també els dolents, dels que et fan constatar que si un realment vol, tot és possible i sobretot, dels que he aprés moltíssim.
Els tres reptes, han estat en aigües obertes, primer el 13 d'agost, Tossa de Mar - Sant Feliu de Guíxols, un paisatge que conec molt bé, a casa, el segon al cap d'una setmana, el 20 d'agost, en terres tarragonines, a disputar la 1ª edició de l'Ultramarató de l'Ebre,  es va haver de retallar per causa del vent, que ho va fer més interessant, em va deixar bon regust de boca, per tornar-hi el proper any, el tercer, arriba casi de casualitat, quan ja estic apuntat pel dia 11 de setembre a NedaMarcelona, sorgeix la possibilitat de fer Roses - L'Escala, el dia abans, el 10 de setembre, decideixo fer les dues travessies, assumint, que potser no aconsegueixo ni l'una ni l'altre.
Tot plegat no és fruit de la casualitat, sinó de factors importants, un és el fet que m'encanten les distàncies llargues i que participo en proves d'ultrafons habitualment, cosa que em fa analitzar els reptes i les meves capacitats, per decidir l'estrategia correcta a cada moment i el factor més important són els entrenaments específics que vaig fer abans del primer repte, Tossa - Sant Feliu, sobre aquesta base, seguint treballant, amb constància i el màxim de planificació possible, dintre l'improvissacio, de decidir aquest reptes a última hora, ho han fet possible.
Ara toca tancar cicle, treure el peu de l'accelerador, no fer més entrenaments de volum, com els de fins ara, de 5.000 a 7.000 metres, durant interminables hores de piscina, que ajuden a preparar cos i ment, no fer travessies llargues al mar, no abandono l'aigua, alguna tiradeta curta de piscina, més que res per estirar la part superior del cos,  a la mar hi penso anar, alguna jornada d'snorkel, per treure la pols al neoprè, potser alguna nedadeta amb amics, ja ho veurem.
És igual d'important, saber quan, com i amb quin volum entrenar, com saber descansar, és el que faré en les properes setmanes, descansar de nedar, no vol dir que m'estigui quiet, ni de broma, hi haurà un moment en que em quedaré parat tota l'eternitat i fins que això arribi, no em penso aturar. Em queda el caiac i la bici, per seguir actiu, per poder córrer encara em queda una mica, per començar la temporada d'entrenaments d'aigua dirigits amb més ganes, quan això arribi a principis d'octubre, vull aprofitar-ho al màxim per millorar el que tan em costa, la tècnica, quant més n'aprenc, més m'adono que més em falta per nedar bé.
 
Entrades relacionades: