15/11/24 La sort de fer anys

Fer anys és un privilegi. Ara ja puc dir amb la boca ben ampla, que en tinc cinquanta!

La veritat és que estic encantat de canviar de número. L'edat no em pesa, hi és, com l'experiència. Ja tinc la barba blanca, vaig amb bastó, més ben dit amb una crossa, i sobretot com diuen arribar als cinquanta té els seus avantatges, no veus les lletres de prop, però sí que veus els torracollons de lluny. A més l'alternativa a fer anys, és molt dolenta.

Fa uns dies tot aprenent anglès, em van preguntar quines tres coses voldria pel meu aniversari. Vaig respondre que  el que volia era família, amics i menjar. I això és el que ha estat la celebració d'aquests segons vint-i-cinc, una festa al voltant d'una taula en bona companyia. L'únic important de tenir a la vida són persones a qui estimar i de qui sentir la seva estimació.

Fer-se gran és un premi, tot i que a vegades de mal gestionar, estar viu és un regal.