UltraQuim

Quan l’aventura es converteix en una manera de viure! La Sílvia Vidal és alpinista, escala i obre noves rutes en parets enormes i remotes, en diferents parts del món, tal com podem llegir en aquest llibre. Ho fa en racons inhòspits, en solitari, sense eines per comunicar-se amb el món mentre les fa, i duent tot el material necessari ella sola, fet que resol fent portejos d'una part del punt A al punt B, per tot seguit tornar al punt A per recollir més material, i això successivament. El material inclou tot el que necessita, des de cordes i material d'escalada per poder dormir en vertical, així com el menjar i tota l'aigua necessària. No és mediàtica; per no tenir, no té xarxes socials. Fa gestes extraordinàries, a l'abast de molt poca gent i amb una dificultat extrema, com és la solitud, penjada en una paret durant setmanes, sense telèfon, ni GPS, ni cap altra eina de comunicació. Prioritza l'esperit aventurer en les seves expedicions. En el meu cas, la vaig conèixe...

Fer anys és tot un premi. I a més poder-ho celebrar amb la gent qui més m'estimo, la mare i la meva germana, fan que complir-ne sigui tota una festa. Ara que n'he fet 51, que són els nous 15! No noto un especial pes pels anys. Per paradoxal que sembli, tinc un avantatge: el canvi de vida i l'aparició de limitacions físiques produïdes per l'accident de trànsit, quan encara no havia fet els 46, fan que el punt d'inflexió en edat, sigui aquesta. Tot el que ve després, és a millor, és a dir, ara estic millor que als 47, tot i que, evidentment molt pitjor que als 45. Em sento molt afortunat, profundament afortunat. Per la vida, una cosa que donem per suposat, tot sabent que un dels nostres dies no tindrà demà. Fins que això arribi, toca gaudir de l'alegria d'estar viu i ser conscient que el pas dels anys, no deixa de ser una pròrroga que val la pena de ser jugada. L'important no és el que un té, sinó el que un comparteix.

L'assignatura Teoria general del dret forma part del bloc de matèries de formació bàsica del grau de Dret i té un volum de treball de 6 crèdits ECTS. Es pot superar amb avaluació contínua i una prova de síntesi, opció escollida, o bé amb examen final. L'he cursada el segon semestre del 2024/25. D'entrada pot semblar una assignatura prescindible, gairebé de farciment. Però en fer-la t’adones de com n’és de necessària. Ens introdueix als fonaments i a les funcions del dret, i també a conceptes bàsics imprescindibles per poder construir uns coneixements sòlids. Alhora, ens acosta al pensament de grans teòrics com Hans Kelsen o John Austin, entre d’altres, i ens desglossa els principals conceptes que anirem trobant al llarg de la resta de la formació. Tot plegat ajuda a consolidar una base més ferma. Per superar l’assignatura sense fer examen final cal completar quatre Proves d’Avaluació Contínua (PAC) i una Prova de Síntesi (PS). Més enllà de la temàtica de cada PAC i del temp...

L'assignatura Política i societat forma part del bloc de matèries de formació bàsica del grau de Dret, té un volum de treball de 6 crèdits ECTS. Se supera amb avaluació contínua. L'he cursada el segon semestre del 2024/25.   En aquesta assignatura, a més de veure la relació de poder i la seva estructura, treballem com incideix en la societat. És una matèria molt important dins del grau de Dret, perquè ajuda a començar a entendre el Dret Constitucional i, sobretot, a fer anàlisi des de la Ciència Política. Més que donar respostes als conflictes polítics actuals, ens ofereix eines per poder tenir una mirada crítica del que ens passa al nostre voltant.   Fins al moment, ha estat la primera assignatura, amb 5 Proves d'Avaluació Continua, fins ara eren de quatre. Una amb treball grupal, a més de la seva part individual, però de bon repartir, era una anàlisi de tres articles publicats en diferents diaris, d'un tema tan malauradament d'actualitat com l'antisemitisme. D...

Més a prop de l'inici del segon que de la fi del primer, és un bon moment per reflexionar dels dos semestres anteriors. El balanç no pot ser més positiu, he gaudit aprenent. Omplir el temps amb coneixement és, per a mi, una molt bona opció vital. Al principi del primer semestre, anava una mica perdut en què s'espera de cada treball. El fet és que a cada assignatura, cada professor té el seu criteri, tot i que molt semblants entre si. Es podria resumir en anàlisi, rigor, veracitat i profunditat en el tractament de les qüestions. En el segon semestre, vaig aplicar aquests conceptes des del principi, per anar-los matisant amb les indicacions del professorat. Fins al moment, he vist que posant-hi dedicació i esforç les assignatures es poden tirar endavant. Sense problemes. La UOC és un entorn virtual, amb professors i tutor a un clic de correu electrònic, per resoldre dubtes. El material està molt ben explicat, tant els mòduls d'aprenentatge com les instruccions per fer els tre...

Que la intel·ligència artificial ha vingut per quedar-se i que cada dia guanya més protagonisme és un fet. Ara, entendre cap on va, ja és molt més complex. Tinc la sensació que vivim un moment semblant al de finals de segle XX amb la popularització d'internet, en què tothom intuïa que seria el futur, però ningú podia imaginar en quina mena de futur es materialitzaria.   El llibre Artificialitis, de Josep Lluís Micó, no pretén fer cap predicció, sinó ajudar-nos a mirar la IA amb ulls crítics. Ni amb l’optimisme desmesurat amb què sovint es presenten les novetats als mitjans, ni amb el pessimisme apocalíptic que també hi és present. A més, l’encert d’incloure al final de cada capítol un comentari de la seva filla Irene, de setze anys, aporta una mirada fresca, sorprenent i que no deixa indiferent.   Si m’hagués de quedar amb una idea, seria aquesta: quan parlem d'“intel·ligència artificial”, massa sovint ens fixem només en la primera paraula i oblidem la segona. No podem perdre ...

Una sèrie molt recomanable per aprendre anglès és The Big Bang Theory. A més de ser molt divertida, ha estat un recurs ideal per a mi. Pel meu nivell, primer l'he escoltada en castellà. Tot i que, en unes poques ocasions he fet a l'inrevés, experiència que tot i més difícil, no m'ha desagradat en absolut. D'aquesta manera he pogut veure el meu nivell de comprensió real, en la majoria dels casos entenia la trama principal, però em perdia molts detalls.   La sèrie té 12 temporades, amb un total de 279 capítols d'uns 22 minuts de duració cadascun. Que fan un total aproximat de 102 hores. He vist dues vegades cada capítol, en castellà i immediatament després en anglès amb subtítols. Per veure tots els 279 capítols hi he estat prop d'un any, en concret 352 dies.   Des que miro sèries en anglès, tinc l'objectiu de visualitzar mínim 5 capítols cada setmana. He aconseguit el que em proposava doncs em dona una mitjana de 5,55 capítols cada set dies. Estic content per...

Mitjançant la formació contínua que ofereix Dipsalut, de la Diputació de Girona, he tingut recentment l’oportunitat de fer el curs de Comunicació no sexista i inclusiva, en el seu nivell d’aprofundiment. Els cursos de Dipsalut estan enfocats en salut pública i acció social, i són ideals per actualitzar coneixements i adquirir noves competències. Aquest curs m’ha ajudat molt a entendre diferents conceptes, des de la perspectiva de gènere en el llenguatge fins a l’androcentrisme com a manera de mirar el món. L’androcentrisme és una mirada que pren com a norma l’home heterosexual, blanc i de classe alta, i exclou o menysté les dones, les persones racialitzades, les persones amb diversitat funcional, les persones LGTBIQ+ i les classes treballadores. A més, hem abordat els usos no inclusius del llenguatge i se’ns han facilitat molts recursos per aprofundir en el tema del llenguatge inclusiu. Un gran encert fer aquesta formació! Tot i ser intens en continguts, el curs va ser breu, només qua...

Quinze anys! Encara recordo com, amb la timidesa del principiant, vaig començar aquest espai tan personal i alhora públic. Els deu primers anys vaig parlar de reptes esportius: del que hi aprenia i de com els vivia. Ja fossin organitzats o autogestionats, els que més m'agradaven. L'accident que vaig patir ho va canviar tot. Ara escric sobre el que vaig aprenent acadèmicament. Però, al llarg d’aquesta quinzena d'anys, sempre, d'una manera o altra, he anat explicant el que he après. Amb el gir del blog, mai m'he plantejat canviar el nom d'UltraQuim. El nom continua tenint sentit, ja que un dels significats d'ultra és "més enllà". I això és el que he pretès sempre: anar més enllà i explicar el que se sent pell endins. Tot i que és cert que, al principi, jugava amb el fet de fer desafiaments esportius d'ultrafons o ultradistància. Escriure ja no està de moda, i encara menys llegir. Ara el que es porta no és que internet ajudi a entendre i a compart...

Ja fa dos anys que intento aprendre anglès. Aquest quart semestre ha estat una mica diferent. La part en què cada setmana tenia noves lliçons i treballs a presentar, sigui un escrit o un vídeo, no ha canviat, tot i que he notat un augment del nivell i de la dificultat del que m’ensenyaven. El que sí que ha canviat respecte a altres semestres és que no hi havia avaluació contínua, que abans comptava juntament amb la nota de l’examen final. Aquest cop, tot s’ha jugat a una sola carta: l’examen final. Això m’ha posat una mica més nerviós del que és habitual. Jugar-s’ho tot en una sola prova sempre genera més tensió. Afortunadament, he aprovat i he obtingut el certificat A2, el nivell bàsic, el més elemental. Encara que sigui només pels usos més senzills, em sento molt orgullós de mi mateix. Com fins ara, he estudiat a l’Escola Oficial d’Idiomes (EOI), a través de l’Institut Obert de Catalunya (IOC), que permet estudiar des de casa sense haver d’assistir a cap centre presencialment. M’he p...

Cinc anys. Que a prop i, alhora, tan lluny queda el moment en què tot va canviar. El patiment no el puc —ni vull— oblidar, però no m’hi submergeixo. Em quedo amb tot el que he après al llarg d’aquest temps. Hi ha coses que ara he de fer amb limitacions físiques, d’altres que no puc fer de cap manera. Tot i això, encara busco la manera de fer-les, i també descobreixo un munt de noves possibilitats. Ara bé, el pitjor no són les limitacions, perquè, a la força, un s’adapta. El més dur és el coi de dolor. Per molt medicament que prengui, acaba fent-se sentir. Sovint, el que turmenta més és saber que, després d’un gest o moviment, apareixerà amb intensitat i es quedarà durant hores, dies o setmanes. I quan el dolor intens dura dies... ho canvia tot: l’humor, les ganes de fer coses, la percepció del que ens passa... tot. Després d’aquests anys, toca reinventar-se —com tantes vegades a la vida—, però aquesta vegada no per voluntat pròpia, sinó per necessitat. Abans de l’accident de trànsit m’...

La novel·la combina amb encert dues línies temporals que es complementen: la creació d’un misteriós ou Fabergé en plena Rússia imperial, i la seva descoberta a l’actualitat, a Girona. L’art és el fil conductor entre passat i present, i entre els seus protagonistes. Alhora, l’obra combina gèneres literaris com la novel·la històrica, la intriga i el misteri. Aquest llibre és un gran viatge: en el temps —des de principis del segle XX fins a l’actualitat, i fins i tot un xic més enllà—, i també en l’espai, amb un recorregut que comença a Sant Petersburg i finalitza a Girona, passant per grans urbs com París i Florència. És també un recorregut per diferents contextos històrics, des de la Rússia imperial fins a la persecució dels jueus.  A més, com tota bona obra, el lector s’ho passa bé i aprèn. Evidentment, tracta sobre els ous Fabergé, però també ens acosta a realitats històriques diverses i sovint oblidades. Aquesta novel·la aconsegueix una cosa molt difícil: atrapar-te i...

Dos anys aprenent anglès tot jugant al Duolingo. Tinc la satisfacció de poder dir que no he fallat ni un dia, en aquests últims 730. En el mateix moment d'aconseguir-ho he arribat al meu repte entre amics número 100, una fita doblement rodona. M'agrada fer-ho al matí, just després d'esmorzar a casa, tot i que no sempre tinc el temps necessari. Habitualment hi estic una estona, entre 15 i 20 minuts, sobretot perquè necessito un temps per adaptar l'orella i començar a pensar en anglès. Alguna vegada, les que menys, per manca de temps faig el mínim, una lliçó, tot i que normalment intento fer-ne al voltant de mitja dotzena.  Com que soc enjogassat de mena, em pico en determinats aspectes de l'aplicació. En el tema de les divisions, que són com categories que has de mantenir en passo bastant. El que sí que no perdono són els reptes entre amics. N'hi ha un cada setmana, ja sigui fent una quantitat determinada de puntuació, cert nombre de lliçons o fent-ne amb poc per...

El model d'estudi de la UOC es basa en assignatures que es poden superar mitjançant diferents Proves d'Avaluació Contínua (PAC) al final de cada mòdul. En alguns casos, només cal fer les PAC per aprovar, mentre que en d'altres també s'ha de dur a terme una Prova de Síntesi (PS) final. Que en cas de no superar les PAC es converteix en un examen. Tot i que si es vol, es pot optar per no fer PAC i anar a examen final directament.   En el meu cas, m'agrada molt el tema d'anar fent una PAC per a cada mòdul, perquè, tot i que és necessari més temps, trobo molt enriquidor per l'aprenentatge. Poder treballar cada mòdul en finalitzar-lo i rebre els comentaris del professorat a cada PAC ajuda molt a saber com millorar, i fa que s’arribi a la prova de síntesi molt més preparat.   Els avantatges de la PS és que complementa la nota de l'avaluació contínua, en la proporció que estableix el pla de docent de cada assignatura i té una durada màxima d'una hora. Mentre...

He llegit una novel·la que m’ha atrapat des de les primeres pàgines. Parla dels amors i desamors d’una jove que acaba de sortir de la universitat, i tot i que en podria semblar llunyana, m’hi he sentit sorprenentment identificat. Potser perquè, amb cinquanta anys complerts, t’adones que, en el fons, mai deixem de ser principiants. Sí, amb més experiència, més cicatrius i més perspectives… però principiants, al cap i a la fi. La protagonista ens obre les portes del seu món interior —ric, intens, contradictori—. El llenguatge és planer i agradable, fàcil de llegir, però no per això superficial. Hi ha moments que colpeixen per fer deixar caure alguna llàgrima i d’altres que fan somriure. I entre línies, bateguen altres temes com: l’amistat, l’error com a camí i la recerca d’un lloc propi en el món. La veritat és que no en sabia res, ni de l’autora ni del llibre. És la seva òpera prima, i ha estat tot un descobriment. Només llegint la contraportada vaig intuir que m’agradaria... i no m’he ...

Fer apunts és la pedra angular del meu aprenentatge a la UOC.    Els faig de seguida que em donen un nou mòdul. No m'agrada esperar al final a fer-los, prefereixo tenir-los enllestits abans de començar la PAC (Prova d'Avaluació Contínua) corresponent. D'aquesta manera m'asseguro d'haver entès els conceptes d'estudi abans de posar-los en pràctica.   La meva metodologia és llegir un punt o un apartat del temari -com a molt una pàgina- i fer-ne el resum. Una vegada acabat un apartat o punt, el llegeixo per si ho entenc bé o si hi falta quelcom. De la mateixa manera, quan acabo tot el mòdul, ja tinc una visió més global, el torno a llegir per detectar possibles millores.   Els apunts es poden fer de moltes maneres, sempre he llegit que es reten més la informació si es fan a mà, en el meu cas, els faig a l'ordinador, per tres motius. Primer que tinc mala lletra, d'aquella que a vegades no entenc ni jo. Segon perquè en iniciar els estudis a la UOC, vaig prendr...

No hi ha millor manera de veure l'evolució d'un mateix que poder mirar enrere. Això és el que faig amb l'anglès. Des que vaig començar, vaig guardant els vídeos dels treballs que, semestre rere semestre, cal fer per a superar el curs. Ho vaig començar a fer amb aquesta intenció; la veritat és que va ser tot un encert. Actualment, en tinc sis, des del desembre del 2023 fins a un de la setmana passada. Ara que estic finalitzant el meu segon any en aquesta difícil, i de vegades feixuga, empresa d'aprendre anglès, puc observar, mitjançant la visualització dels vídeos, una evolució. La progressió és en el llenguatge i, sobretot, en la pronunciació. Encara soc molt lluny d'on vull arribar, però anar en la direcció correcta fa més lleuger el camí.  El fet d'haver de gravar vídeos en anglès és una bona manera de treballar el parlar. Crec que ho començaré a fer com a pràctica personal més sovint, perquè és una activitat molt completa, que va des de redactar el text, busc...

Tenir informació actualitzada sempre és important. Per estar al dia mentre s'estudia a la UOC, hi ha diferents vies: Correu electrònic: és l'eina bàsica de comunicació a la UOC, com era d'esperar en una universitat cent per cent en línia. Dins del campus virtual tenim la nostra bústia de correu, amb un compte personalitzat que ens proporciona la mateixa UOC. Es pot entrar sovint o, com és el meu cas, tenir l'opció activada de reenviament d'una còpia de cada correu entrant a una altra adreça electrònica, la que faig servir en el dia a dia. D'aquesta manera, sempre puc veure els correus al moment. Anuncis: dins cada assignatura, en l'apartat anomenat anuncis, hi ha les comunicacions que fa cada professor, relacionades amb la matèria en qüestió, com quan s'acaba el termini d'entrega de les Proves d'Avaluació Contínua o quan surten les notes, per exemple. Si tenim l'app al mòbil, aquesta ens envia una notificació a cada nou anunci. Fòrums: din...

Hi ha llibres que a un li arriben al cor; Los siguientes , de Pedro Simón, n'ha estat un d'ells. Es tracta d'una novel·la amb pocs protagonistes: un pare gran, els seus tres fills i els seus dos nets. La història ens fa reflexionar del punt en què els pares són d'edat avançada i els fills es tornen els pares dels seus pares, no sense recordar quan el pare era el pare i els fills eren petits. Un viatge emocional, explicat pels seus protagonistes, amb una diversitat que fa que ens puguem sentir identificats en un personatge o altre, o en parts de tots ells.  El títol de la novel·la és deu per l'ordre successori cap a la mort. Quan som petits som els últims; primer tenim els avis, i aquesta circumstància es veu molt llunyana, però, per llei de vida, a la que marxen els pares, nosaltres som els següents que marxarem.  Pocs llibres ens fan rumiar sobre una part que no es pot separar de la vida, com és la mort, i encara menys de la recta final vital que ens hi porta a nos...

La intel·ligència artificial no és només el futur, sinó també el present. Forma part del nostre dia a dia, integrada en dispositius com el nostre mòbil i a l’ordinador. Crec que cal aprofitar les eines que tenim a l’abast, i per fer-ho de manera eficient, és imprescindible conèixer-ne les possibilitats. Igual que quan adquireixo un aparell electrònic en llegeixo el manual d'instruccions per saber com funciona i què ofereix, he dedicat temps a formar-me com a usuari en el camp de la intel·ligència artificial. En concret, he fet un curs sobre Gemini, la IA de Google, molt útil per a buscar informació actualitzada aprofitant la potència del seu cercador. També n’he fet un sobre ChatGPT, la IA d’OpenAI, que destaca per la seva capacitat de generar respostes naturals i fomentar la creativitat. A més, he començat un altre curs dedicat a Copilot, la IA integrada dins Microsoft Office, que facilita l’ús avançat de programes com Word i Excel. Com qualsevol eina, el seu valor depèn de l’ús q...

Hi ha llibres que són un divertiment a dues bandes, per a qui el llegeix i per al qui l'escriu. Aquest n'és un clar exemple. El títol no enganya, és una dissertació filosòfica del fill putisme encotillat en un discurs, buscant tots els ets i uts de les persones que tenen aquest comportament, i com estan presents en la societat i en el nostre entorn. Mitjançant els seus exemples és molt fàcil anar posant cara, als que cadascú coneix, que malauradament no en són pocs. El llibre és petit, mida d'edició de butxaca amb un centenar de pàgines, que sigui tan curt és l'únic defecte que té. Tot plegat, es llegeix en una tarda. Això sí, és difícil no riure a cada poc amb aquest assaig. És una obra brillant, amb frases com aquesta: Mentre els fills de puta especialitzats a fer ocupen el seu temps fent, hi ha d'haver altres fills de puta que vigilin perquè no es faci res que desfaci allò que fan els fills de puta especialitzats a fer.

Ja en són trenta-un els llibres que he llegit en anglès, des del primer, el desembre del 2023. Una magnifica i reposada manera d'ampliar vocabulari i dedicar una estona a aprendre l'idioma. De mica en mica, va pujant el nivell. Es nota l'augment en la dificultat per entendre-ho i també, en les trames, van pujant de complexitat, fet que fa més interessant la lectura. Cada semestre, en el curs d'anglès, hem de llegir un llibre per a fer-ne una tasca, com per exemple un vídeo recomanant-lo. Ens en proposen més d'un, acostumo a llegir-los tots i a buscar-ne més del mateix nivell de dificultat. Dels trenta-un llibres llegits, deu d'aquests tenien cd per poder escoltar-los. Va molt bé! Primer llegeixo un capítol, havent de buscar els dubtes al diccionari, quan acabo l'escolto amb el llibre, a mode subtítols, posant veu i, sobretot, pronunciació a les paraules que he llegit. En alguna ocasió, escolto el capítol per a segona vegada, sense el llibre, aquí em perdo mo...

Quan un fa tres dècades que havia deixat d'estudiar i retorna als estudis es plantegen diferents incerteses. La major de totes és si me'n sortiré, si bé és cert, que en diferent mesura la formació sempre ha estat present i que últimament m'he tret el nivell C2 de català , les cinc competències del Competic avançat i actualment, comparteixo fer el grau de Dret amb l'intent d' aprendre anglès . Però, passar a fer una carrera universitària amb cinquanta anys, això són figues d'un altre paner. El temps a dedicar-hi és un tema personal de cadascú i les seves circumstàncies, en el meu cas, com que ho faig merament per un afany formatiu, no tinc pressa i em permeto el luxe de fer poques assignatures, per a poder aprofundir-hi més i gaudir d'aprendre per aprendre. Sense cap altra pressió que la meva pròpia i el desig de fer-ho al màxim de bé. L'exigència no té res a veure, el que més em va costar d'entendre a l'hora de fer les proves d'avaluació con...

Escollir assignatures no és una decisió que s'hagi de prendre a la lleugera.  La part més difícil és saber quantes són les que un pot fer amb el temps que li pot dedicar. Durant el primer any, hi ha un tutor d'inici que t'ajuda amb aquesta qüestió, fins i tot et passa unes propostes, concretament tres de tres assignatures cadascuna, les quals tenen dates d'entrega de les proves d'avaluació continua que no coincideixen el mateix dia. En el cas del grau de Dret, totes les assignatures tenen una càrrega lectiva de 6 o de 4 crèdits. I per superar-les unes cal només superar proves d'avaluació contínua i d'altres cal fer un prova de síntesi a més de les proves d'avaluació contínua.  En el pla d'estudis del grau, es pot trobar totes les assignatures, enllaçades a tota la informació que cal per a decidir, a més està estructurat per semestres, amb els vuit que té com a duració habitual un grau. Aquest ordre és el que tinc intenció de seguir, amb una petita ex...

Per estudiar i inclús per transformar les lliçons en apunts, la tècnica del Pomodoro funciona molt però que molt bé. La tècnica del Pomodoro es basa a dedicar un temps concret i controlat per rellotge de 25 minuts per estudiar concentrat sense distraccions ni pauses, per una vegada es finalitza descansar 5 minuts, fent el que et vingui de gust, per a tornar-hi. Fent sèries de quatre vegades, o, cosa que és el mateix, durant dues hores, a la finalització de la qual es fa un descans més llarg, proper a la mitja hora. Els beneficis d'aquest sistema són varis, des d'aconseguir un temps de qualitat per estudiar fins a fer-ho més amè, ja que tenim petits objectius amb petites recompenses cada poc temps. Hi ha moltes eines virtuals, jo utilitzo un rellotge físic que tinc al costat de la pantalla de l'ordinador. En el meu cas, ho aplico amb petites variacions. En comptes de 25 minuts, ho faig de manera flexible, no excedint mai els 45. En comptes de posar un comte regressiu uso u...

L'assignatura Sistema constitucional espanyol forma part del bloc de matèries de formació bàsica del grau de Dret, té un volum de treball de 6 crèdits ECTS. Se supera amb avaluació contínua i una prova de síntesi, opció escollida, o amb examen. L'he cursada el primer semestre del 2024/25. Aquesta assignatura té com a continuació Dret Constitucional, és molt completa per a poder entendre com s'han constituït globalment les diferents constitucions, la història que ha acabat duent a la major part del planeta dita norma, així com el grau d'ordre dins les diferents normes que regeixen un estat. En l'àmbit de casa ens fa un repàs dels antecedents de la constitució actual, així com ens desgrana com es va constituir, el context històric del moment i els actors que hi van poder participar. Tot plegat ens ajuda molt a entendre el perquè tenim la constitució que tenim. Pel que fa a les proves d'avaluació continua, hi ha hagut un xic de tot en les quatre entregues, des d...

L'assignatura Fonaments Històrics del Dret forma part del bloc de matèries de formació bàsica del grau de Dret, té un volum de treball de 6 crèdits ECTS. Se supera amb avaluació contínua i una prova de síntesi, opció escollida, o amb examen. L'he cursada el primer semestre del 2024/25. La formació que s'imparteix és apassionant. Pensava que seria una mica feixuga, però els materials d'estudi m'han atrapat com si es tractés d'una bona novel·la. Per poc que un tingui curiositat, li agradi saber l'origen i el perquè de les coses, aquesta assignatura la trobarà molt interessant, ja que fa un recorregut des de les societats tribals fins als nostres dies. Un trajecte que permet entendre moltes coses del perquè del funcionament del nostre sistema jurídic. Si li he de trobar un defecte a l'assignatura és que un semestre no dona prou de si, per a poder explorar a fons l'origen del dret, tot i que si permet donar línies generals i entendre molt més bé els canv...

L'assignatura Ús i aplicació de les TIC (Tecnologies de la Informació i Comunicació) forma part del bloc de matèries de formació bàsica del grau de Dret, té un volum de treball de 6 crèdits ECTS. Se supera amb avaluació contínua, sense prova final. L'he cursada el primer semestre del 2024/25. Aquesta assignatura té una part senzilla i una altra més complexa. La part tecnològica no té especial dificultat, per poc que un estigui al dia en eines col·laboratives com el Google Drive o similars. La dificultat de la matèria ve perquè es treballa en grup, i haver de fer un treball amb persones que no coneixes de res, no deixa de ser una loteria, no pels punts de vist diferents, que sempre aporten riquesa al projecte, sinó pel grau d'implicació que hi aporta cadascú. Tot i la part grupal, també hi ha hagut entregues de tasques individuals. En l'àmbit d'equip hem hagut de crear un espai web, a partir del tema escollit, en el nostre cas, ens hem centrat en l'ètica a les xa...

Hi ha relats que no deixen indiferent, aquest m'ha tocat de prop, no només pel bé que està escrit, també per cert paral·lelisme amb l'experiència que vaig viure en el meu accident, tot i que amb moltes diferències. Va més enllà de la història de superació personal d'un accident molt greu, del Jere, el seu protagonista. Va del que se sent durant la dita recuperació i com se sent després, de com ho viu la família i l'entorn, va d'acceptar limitacions i de voler-ne estripar d'altres. Explica la part més oblidada del que passa en qualsevol accident molt greu, una vegada recuperat i amb seqüeles arriba inexorablement la pregunta: i ara què? Quan un està recuperat i té la vida cap per avall, del dol que se sent pel que ha perdut un mateix i alhora, de l'alegria del molt que pot trobar per endavant, i de com és de difícil transitar per aquest camí. Llegir sobre experiències que a un li són properes, pel meu accident de trànsit , resulta dur. En la part que explica ...

Aquest primer semestre d'estudiar el grau de Dret a la UOC ha estat ple de desafiaments, que sortosament, he passat amb nota. El primer repte de tots és el pròpiament d'estudiar, amb cinquanta anys, havent deixat de fer colzes en fa uns trenta. Aquesta dificultat la supleix la il·lusió d'encetar un nou projecte i la voluntat de reinventar-me. La part tecnològica, afortunadament, la duc al dia, el que no tenia per mà, és el fet no tenir llibres i que tot fos mitjançant el monitor de l'ordinador. Vaig decidir doblar l'aposta i a més de no imprimir cap contingut, he fet els apunts amb l'ordinador i tampoc els he imprès. Per això m'ha anat de molt bé tenir una segona pantalla connectada al portàtil. Tenia el desafiament d'escollir quantes assignatures faria, tenia clar que no volia, ni podia, fer les cinc d'un semestre convencional. Vaig optar per tres. Però, el següent semestre en faré dues, no perquè em faltes temps, sinó per a poder aprofundir més en...

No ets tu són les aplicacions. Aquesta podria ser el seu epitafi. He canviat de mòbil, a només dotze dies de què fes cinc anys i mig que el tenia. Han estat dos mil dies justos amb ell, ni fet expressament. A més que la bateria durava un sospir i es carregava en una eternitat, ja tenia dues aplicacions que no podia actualitzar, alhora, es penjava cada vegada més sovint, fent tediós el seu ús. Volia arribar als sis anys; tot i això, estic molt content. Abans d'aquest no havia aconseguit passar amb prou feines dels dos anys. Amb aquest he fet el meu rècord personal, tot i que m'agradaria molt superar-lo amb el nou terminal. El telèfon que m'ha donat tan bon resultat ha estat el Xiaomi Redmi Note 7, motiu pel qual, he decidit adquirir-ne de nou el mateix, en la seva versió actual, el Xiaomi Redmi Note 14. El nou model té coses noves i millors, com ha de ser, ara cal veure fins a on arriba.