31/08/25 Llibre: Artificialitis de Josep Lluís Micó

Que la intel·ligència artificial ha vingut per quedar-se i que cada dia guanya més protagonisme és un fet. Ara, entendre cap on va, ja és molt més complex. Tinc la sensació que vivim un moment semblant al de finals de segle XX amb la popularització d'internet, en què tothom intuïa que seria el futur, però ningú podia imaginar en quina mena de futur es materialitzaria.

 

El llibre Artificialitis, de Josep Lluís Micó, no pretén fer cap predicció, sinó ajudar-nos a mirar la IA amb ulls crítics. Ni amb l’optimisme desmesurat amb què sovint es presenten les novetats als mitjans, ni amb el pessimisme apocalíptic que també hi és present. A més, l’encert d’incloure al final de cada capítol un comentari de la seva filla Irene, de setze anys, aporta una mirada fresca, sorprenent i que no deixa indiferent.

 

Si m’hagués de quedar amb una idea, seria aquesta: quan parlem d'“intel·ligència artificial”, massa sovint ens fixem només en la primera paraula i oblidem la segona. No podem perdre de vista totes les limitacions que implica que sigui artificial.

 

Després d’haver fet fa uns mesos un curs sobre IA, la lectura d’aquest llibre ha complementat i enriquit la meva visió. I, com passa amb qualsevol tecnologia en evolució constant, queda clar que la millor manera d’aprofitar-la és continuar formant-se i informant-se. Perquè la IA no s’atura i nosaltres tampoc podem parar.