18/02/25 Llibre: La travessia infinita d'Adam Martín

Hi ha relats que no deixen indiferent, aquest m'ha tocat de prop, no només pel bé que està escrit, també per cert paral·lelisme amb l'experiència que vaig viure en el meu accident, tot i que amb moltes diferències.

Va més enllà de la història de superació personal d'un accident molt greu, del Jere, el seu protagonista. Va del que se sent durant la dita recuperació i com se sent després, de com ho viu la família i l'entorn, va d'acceptar limitacions i de voler-ne estripar d'altres.

Explica la part més oblidada del que passa en qualsevol accident molt greu, una vegada recuperat i amb seqüeles arriba inexorablement la pregunta: i ara què? Quan un està recuperat i té la vida cap per avall, del dol que se sent pel que ha perdut un mateix i alhora, de l'alegria del molt que pot trobar per endavant, i de com és de difícil transitar per aquest camí.

Llegir sobre experiències que a un li són properes, pel meu accident de trànsit, resulta dur. En la part que explica el patiment de la família, mentre es debatia entre la vida i la mort, els ulls se m'han humitejat i les llàgrimes han sortit, en pensar com ho devia passar la meva mare i la meva germana en aquells moments. Tot i això, la part que més he empatitzat és quan he pogut llegir que té un dolor de manera constant, expressat en números, entre 6 i 7 sobre 10, sé en pròpia pell que significa això.

Si li he de trobar un defecte al llibre és que està llegit en un tres i no res, ja que resulta molt amè.