02/04/25 Estudiar a la UOC, amb cinquanta anys

Quan un fa tres dècades que havia deixat d'estudiar i retorna als estudis es plantegen diferents incerteses.

La major de totes és si me'n sortiré, si bé és cert, que en diferent mesura la formació sempre ha estat present i que últimament m'he tret el nivell C2 de català, les cinc competències del Competic avançat i actualment, comparteixo fer el grau de Dret amb l'intent d'aprendre anglès. Però, passar a fer una carrera universitària amb cinquanta anys, això són figues d'un altre paner.

El temps a dedicar-hi és un tema personal de cadascú i les seves circumstàncies, en el meu cas, com que ho faig merament per un afany formatiu, no tinc pressa i em permeto el luxe de fer poques assignatures, per a poder aprofundir-hi més i gaudir d'aprendre per aprendre. Sense cap altra pressió que la meva pròpia i el desig de fer-ho al màxim de bé.

L'exigència no té res a veure, el que més em va costar d'entendre a l'hora de fer les proves d'avaluació continua de la UOC, és a dir, els treballs que hi ha per anar superant l'assignatura, va ser saber que era el que volien, que n'esperaven del treball esmentat, afortunadament, amb la correcció del treball posen un exemple de resolució, que ajuda a entendre-ho. Així i tot, cada matèria té els seus ets i uts.

De la meva època d'estudiant a ara, la diferència tecnològica és abismal, de fer sevir ordinadors amb pantalla verda i disquets, a tenir gran part del coneixement mundial a l'abast d'un clic. De dependre del que un podia trobar a la biblioteca, a tenir múltiples punts de vista i informació a dojo, que cal analitzar amb una mirada crítica. D'haver d'anar a classe en un horari i lloc estipulats, a poder estudiar quan un vol i a on vol.

Amb tot plegat, fa que sigui un repte, un desafiament apassionant, en què la línia d'arribada només és l'excusa per a gaudir del camí.

Podeu trobar els escrits sobre el que vaig aprenent a: L'aventura d'aprendre