15/11/25 Celebrant la vida

Fer anys és tot un premi. I a més poder-ho celebrar amb la gent qui més m'estimo, la mare i la meva germana, fan que complir-ne sigui tota una festa.

Ara que n'he fet 51, que són els nous 15! No noto un especial pes pels anys. Per paradoxal que sembli, tinc un avantatge: el canvi de vida i l'aparició de limitacions físiques produïdes per l'accident de trànsit, quan encara no havia fet els 46, fan que el punt d'inflexió en edat, sigui aquesta. Tot el que ve després, és a millor, és a dir, ara estic millor que als 47, tot i que, evidentment molt pitjor que als 45.

Em sento molt afortunat, profundament afortunat. Per la vida, una cosa que donem per suposat, tot sabent que un dels nostres dies no tindrà demà. Fins que això arribi, toca gaudir de l'alegria d'estar viu i ser conscient que el pas dels anys, no deixa de ser una pròrroga que val la pena de ser jugada.

L'important no és el que un té, sinó el que un comparteix.