21/02/21 Moments dolços. Crònica d'un accident de trànsit

Dintre aquesta llarga rehabilitació en la qual em trobo, hi ha estones molt dures i complicades de gestionar, tot i que prefereixo centrar-me a assaborir els moments dolços, ben acompanyat.

Tinc la família al meu costat. Aquest sense lloc a dubte, el moment més dolç de tots. Tenir la mare i la germana a la vora, sabent que per qualsevol cosa, puc comptar amb elles, és molt tranquil·litzador. Poder dir les coses pel seu nom, sense subterfugis, ni mitges tintes, és alliberador.

Els amics més propers, que són família. Els que es poden comptar amb els dits de les mans. Ens coneixem bé, hem viscut tota mena de situacions junts. Hem superat temporals marítims amb solidaritat i companyonia. Hem patit entre muntanyes, sense mai perdre el nord. Obrint traça sempre que ha calgut. Esperant al qui, aquell dia, va més a poc a poc. Hem fet de la llarga distància, una amistat de llarg recorregut.

Els amics. Els que no veig sovint, però sé que hi són. Els que m'han sorprès amb el seu reiterat, i sincer oferiment d'ajuda pel que calgués. Els que han mantingut els seus missatges de suport, més enllà de la primera impressió, interessant-se per la meva evolució. Sabent que aquesta recuperació, no és més que un estat transitori, una pausa obligada per les circumstàncies, i que aviat ens tornarem a retrobar, fent el que ens agrada.

L'imprescindible suport dels professionals sanitaris. Que m'han ajudat amb el seu bon fer i caliu humà. Des de la infermera que em va agafar la mà, mentre les llàgrimes em netejaven la mirada, en la fredor del llit de l'UCI. Passant per l'escalf de la resta infermeres, auxiliars, personal de neteja, zeladors, fisioterapeutes, metges i altres treballadors del sector de la salut amb qui he coincidit. Mostrant-me la seva cara més amable.

El bon ambient a les sessions de rehabilitació. Serà que m'hi sento còmode. Hi vaig amb la certesa, que cada sessió m'apropa a l'objectiu d'estar recuperat. Compartint silencis, riures i algun maldecap amb la resta de companys que allí ens trobem. Sempre amb el bon saber fer, i el bon rotllo del personal que hi treballa.

Podria enumerar els moments amargs, la llista seria molt llarga, però no aportaria res. Cal saber assaborir els moments dolços, quedar-se amb el bon gust de boca. Mentre que dels dolents, només cal guardar el que se n'aprèn. La dolçor ho fa tot de més bon passar.

Tots els escrits sobre l'accident, a un sol clic: Crònica d'un accident de trànsit