15/11/20 La sort de fer-se gran

Sumar vida als anys, sempre m'ha agradat més, que afegir anys a la vida. És la meva manera d'entendre l'existència. El passat diumenge, vaig complir-ne 46 i al mateix moment, 126 dies des de l'accident de trànsit.
La celebració amb la família més propera, pel confinament municipal, degut a la Covid-19, s'ha fet esperar. Ara, en el moment que publico aquest escrit. He pogut gaudir de l'aniversari, amb les dues dones més importants de la meva vida, que hi són des del meu primer plor, i que fa pocs dies, em van assecar les llàgrimes. La mare i la germana, elles dues fan que un vulgui ser millor persona, donant amor incondicional i sent al meu costat, quan un realment ho necessita.
Degut a l'accident, no ho he pogut festejar, amb els amics, que són família. Aquells que no tenim la mateixa sang, però si fes falta, donaria la meva per ajudar-los. Haurem d'esperar, per sentir la rauxa, ho farem amb més ganes.
En el calaix s'ha quedat sense data, de moment. El repte, que em rondava pel cap, per sumar vida a l'aniversari, tot fent bategar el cor ràpid.
Sempre he pensat, que no és important els anys que un té. El que compta són els dies, que realment un ha viscut.