19-20/12/15 24 hores d'atletisme. Crònica

24 hores donant voltes en una pista d'atletisme, sembla una bogeria. Una bogeria que entenem els que sentim passió per l'atletisme i la llarga distància. No hi ha desnivells, ni vistes espectaculars al fer un cim, hi ha germanor, entre els que estem a dins i els que estan a peu de pista. Amb uns podré creuar impressions o parlar una estona, amb d'altres ens unirà la complicitat d'estar fent bategar el cor ràpid, en el mateix lloc. 
Som un centenar de corredors d'arreu, una quarta part de catalans, una altre quarta part de la resta d'Espanya i la meitat del resta Europa. Em sento un privilegiat, per poder compartir pista amb l'elit de l'atletisme d'ultrafons.
El primer terç de la prova, el faig corrent i tot com una seda, fins que un dolor al genoll, em diu que prou de córrer, cap problema, segueixo caminant, no vull forçar gens. La nit és molt llarga, per sort en aquesta edició, no fa gaire fred. A més hi ha el caliu de l'organització, la gent de corredors.cat, ens fan sentir els protagonistes de la festa, d'aquesta gran festa de solidaritat i superació que munten any rere any i que per molt que a altes hores de la matinada, pensi que aquesta és l'última vegada, sé del cert que hi tornaré, tantes vegades com pugui.
Durant la foscor, el refredat dels últims dies, em fa veure la seva pitjor cara. Per sort no tinc febre. El dolor del genoll, ha passat a ser una molèstia, que em recorda que millor que camini.
Són quarts de cinc de la matinada i a la volta 229, faig els desitjats 100 km. En aquest moment decideixo anar cap al proper objectiu, les tres maratons, em falten només 26,6 km, la son i el cansament acumulat no m'ho posen gens fàcil.
Les hores passen lentament, mentre vaig fent voltes i voltes. Fins que a l'última hora, conscient que tinc els 126.6 a l'abast, camino ràpid, vull assegurar l'objectiu. A un quart d'hora d'acabar la prova, ja ho tinc fet. El recinte es va emplenant de gent que ve a veure el final, amics, familiars i algun que altre corredor que ha hagut d'abandonar, que no es vol perdre aquest moment màgic.
La megafonia diu que falten cinc minuts, doncs a córrer, trec les forces de l'energia que m'envolta, esprinto, corro com si el món s'acabes en aquest precís instant, el cor batega amb força, els ànims de la gent m'acceleren, em sento poderós, em sento l'amo de mi mateix. Sona el final, recupero l'alè, em cauen llàgrimes d'emoció, tot amagat rere les ulleres de sol.
He tinguts moments de debilitat i estones en que les pors em venien a trobar, no he parat i les he deixat enrere. Deuen haver quedat en alguna de les 294 voltes que he fet, en algun lloc dels 128.764 metres que he recorregut.

2 comentaris :

David Riba Torrecillas ha dit...

Expresses molt bé els teus sentiments en aquestes linees! Saps que els que vam correr al teu costat apreciem el valor del teu esforç!
Enhorabona i a seguir endavant!
Bones Festes!

Ultraquim ha dit...

Moltes gràcies per llegir-ho. Bones festes David