07/03/15 Sent feliç, fent el que m'omple
Dedicar el dissabte, a fer el que em vingui de gust. Un xic de res i un poc de tot, aquest és el plantejament.
A quarts de deu del matí, a córrer els 10 km del #El2015NoPucParar, pel camí de ronda, que uneix Sant Feliu de Guíxols amb la seva platja de Sant Pol. Un tram per quedar embadalit a cada poc, corro sense pressa, parant a gaudir i a ser conscient del privilegi d'aquest moment.
Un mos i a pedalar, en bici de carretera, pel tram que més m'agrada de la Costa de Brava, de Sant Feliu a Tossa de Mar i tornada. És una poesia visual a cada corba, gaudeixo, sense més pressa que la gana per arribar a dinar.
Menjo. Un xic de migdiada. I a pedalar de nou, aquesta vegada amb la btt, amb l'amic Sergi. Primer tram rodador per les vies verdes, fins a Llagostera. Pel camí, parem a fer uns riures amb la Carme i en Pere. Per tornar fent una mica de muntanya, pujant a Romanyà de la Selva. Les cames em cremen, però el cor m'empeny a seguir.
Quin millor final per aquest dia tant especial, que acabar nedant. Uns metres a la piscina per relaxar la musculatura.
Ha estat un dia genial, en que el cor ha bategat ràpid amb força. Tot ha fluït, les hores han semblat minuts i el dia, amb prou feines, unes hores.
A quarts de deu del matí, a córrer els 10 km del #El2015NoPucParar, pel camí de ronda, que uneix Sant Feliu de Guíxols amb la seva platja de Sant Pol. Un tram per quedar embadalit a cada poc, corro sense pressa, parant a gaudir i a ser conscient del privilegi d'aquest moment.
Un mos i a pedalar, en bici de carretera, pel tram que més m'agrada de la Costa de Brava, de Sant Feliu a Tossa de Mar i tornada. És una poesia visual a cada corba, gaudeixo, sense més pressa que la gana per arribar a dinar.
Menjo. Un xic de migdiada. I a pedalar de nou, aquesta vegada amb la btt, amb l'amic Sergi. Primer tram rodador per les vies verdes, fins a Llagostera. Pel camí, parem a fer uns riures amb la Carme i en Pere. Per tornar fent una mica de muntanya, pujant a Romanyà de la Selva. Les cames em cremen, però el cor m'empeny a seguir.
Quin millor final per aquest dia tant especial, que acabar nedant. Uns metres a la piscina per relaxar la musculatura.
Ha estat un dia genial, en que el cor ha bategat ràpid amb força. Tot ha fluït, les hores han semblat minuts i el dia, amb prou feines, unes hores.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies per comentar!