06/02/15 Gener, primer mes #El2015NoPucParar

Com qui no vol la cosa, ja he fet 10 km diaris dels 31 dies del mes de gener. Només és una dotzena part del repte #El2015NoPucParar, tot i que ha passat un xic de tot.
L'inici va ser dels que es graven a foc en el cor, tenir amics que em van acompanyar durant la inauguració del desafiament, va fer-ho especial. El mateix dia, va sorgir el primer imprevist, mentre nedava al mar, una carícia d'una Pelagia noctulica, medusa que em fa molta reacció. A més de la picor rabiosa, mitigat per injeccions de cortisona. El pitjor, va ser no poder córrer, per la fricció de la roba en la pell inflada i vermella. Per sort, caminant vaig anar fent els dies següents.
La nit de reis, vaig poder gaudir plenament de la màgia, mentre tornava a córrer; el millor regal.
A partir d'aquí, planificant els quan, segons els dia, algunes vegades a les 5 de la matinada, per tenir el vespre per nedar, pedalar o per coses personals, d'altres a quarts de nou del vespre, per poder dormir més.
El dia 24, vaig fer un repte, 7 trams de 10 km, corrent, en diferents indrets de la província, per promocionar el run4cancer. El que havia de ser un repte, es va convertir en un premi, tot un regal pels sentits.
El final de mes, acabava amb uns dies amb febre, res greu, caminant amb tranquil·litat es va poder superar.
En números, el gener ha finalitzat amb 393,91 km a peu, 125 km en btt i 25.800 metres nedant.

Pàgina de seguiment del repte: #El2015NoPucParar

Comentaris

  1. Molt content de compartir inici d'un repte tan especial.
    Espero compartir algun dia més.
    Felicitats Quim !!

    ResponSuprimeix
  2. Moltes gràcies Pere.
    I tant que en compartirem més, els reptes entre amics, sempre senten millor.

    ResponSuprimeix
  3. Molts ànims i moltes felicitats pel nou repte que has engegat. Entrevista al Punt llegida. En aquest món manquen gent amb un cor tant gros com el teu.
    Si el meu genoll m'ho permet en veiem als 100kms de Calella. Ets gran.

    ResponSuprimeix
  4. Moltes gràcies Joan! Espero trobar-te un any més als 100, que té un quelcom d'especial aquesta cursa i s'ha de viure.

    ResponSuprimeix

Publica un comentari

Moltes gràcies per comentar!