01/01/15 Primera nedada i primera carícia de medusa del 2015
En el primer bany de l'any a Sant Feliu de Guíxols, l'ambient que es forma a la platja és molt variat i divertit. Comentaris de tot tipus i molta expectació des del passeig, per veure els que donarem la benvinguda a l'any entrant a l'aigua.
Amb en Sergi i l'Àngel, decidim nedar un xic més. Al poc de sortir de l'espigó, trobem bastant de mar, és de nord.
Com m'agrada grimpar onades!
Hem d'anar prou aprop de la costa, per no estar en el pas d'embarcacions i prou separats de les roques. L'espectacle d'onades és preciós, la barrumera a les roques és sensacional.
Volem anar fins, just abans d'El Freu, sabem que no hi podrem entrar, per les condicions marítimes que hi ha. Anem parant i avaluant la situació, està realment mogut, a uns 100 metres del nostre objectiu, hem de fer mitja volta. Tal com està la mar i amb les corrents que es formen en aquest punt, seria temerari continuar.
A mig camí, del tram de tornada, toco un plàstic amb la mà. Per un instant, penso, uff, només és un plàstic, podria havia estat una... I mentre això passa, una medusa, portada per les onades, impacta amb la meva espatlla esquerra, resseguint-la fins el coll, noto com una enrampada elèctrica, no em cal veure-la, se del cert que és una Pelagia noctiluca, soms vells coneguts.
Segueixo nedant, l'aigua un xic per sota dels 15 C
graus, fa que no noti el dolor. Gaudeixo de cada braçada, sabent que el patiment vindrà després.
El punt més alt de molèstia, en el meu cas, és a les 24 hores. Tal i com es pot observar a les fotos, pell vermella, inflada, butllofes i el que no es veu, la sensació que m'estiguin cremant i una picor que dóna ganes d'arrancar-se la pell. Per desgracia és un peatge que em toca pagar de tant en tant. Ja duc unes 20 carícies d'aquest tipus de medusa. La sensibilitat al verí augmenta amb el nombre de picades, per això la meva reacció és una mica més severa.
Per sort, tot plegat, només són uns dies i tornarà la normalitat. Per molt que les pelagies m'acariciïn el coll, no em trauran la mar del cor.
Track Garmin Connect
Àlbum de fotos
Amb en Sergi i l'Àngel, decidim nedar un xic més. Al poc de sortir de l'espigó, trobem bastant de mar, és de nord.
Com m'agrada grimpar onades!
Hem d'anar prou aprop de la costa, per no estar en el pas d'embarcacions i prou separats de les roques. L'espectacle d'onades és preciós, la barrumera a les roques és sensacional.
Volem anar fins, just abans d'El Freu, sabem que no hi podrem entrar, per les condicions marítimes que hi ha. Anem parant i avaluant la situació, està realment mogut, a uns 100 metres del nostre objectiu, hem de fer mitja volta. Tal com està la mar i amb les corrents que es formen en aquest punt, seria temerari continuar.
A mig camí, del tram de tornada, toco un plàstic amb la mà. Per un instant, penso, uff, només és un plàstic, podria havia estat una... I mentre això passa, una medusa, portada per les onades, impacta amb la meva espatlla esquerra, resseguint-la fins el coll, noto com una enrampada elèctrica, no em cal veure-la, se del cert que és una Pelagia noctiluca, soms vells coneguts.
Segueixo nedant, l'aigua un xic per sota dels 15 C
graus, fa que no noti el dolor. Gaudeixo de cada braçada, sabent que el patiment vindrà després.
El punt més alt de molèstia, en el meu cas, és a les 24 hores. Tal i com es pot observar a les fotos, pell vermella, inflada, butllofes i el que no es veu, la sensació que m'estiguin cremant i una picor que dóna ganes d'arrancar-se la pell. Per desgracia és un peatge que em toca pagar de tant en tant. Ja duc unes 20 carícies d'aquest tipus de medusa. La sensibilitat al verí augmenta amb el nombre de picades, per això la meva reacció és una mica més severa.
Per sort, tot plegat, només són uns dies i tornarà la normalitat. Per molt que les pelagies m'acariciïn el coll, no em trauran la mar del cor.
Track Garmin Connect
Àlbum de fotos
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies per comentar!