23/06/14 Diagnòstic: tendinitis rotuliana
Tendinitis, que poc m'agrada aquest mot i menys quan el metge m'ho diagnostica. Tendinitis rotuliana, si és que sona malament!
La lesió es va produir fa 8 dies a l'Emmona, a dia d'avui el dolor no ha marxat, més aviat al contrari. Em fa mal al pujar escalons i al flexionar les cames, encara tinc una mica inflamada la zona. El dolor se m'ha fet molt present durant aquests dies.
Sembla que la part a peu, corrent i/o caminant d'aquest 2014, ja l'ha puc donar per finiquitada. Potser estarà resolt en un parell de mesos o potser no, prefereixo preparar-me pel pitjor, d'aquesta manera estaré content si estic recuperat abans.
Els reptes poden esperar. Sempre he tingut molt clar, que lluitar fins al final per un repte, si, aconseguir-lo a qualsevol preu, no. L'IronGuíxols, IronMan casolà, que havia de fer aquest juliol, queda posposat sense data, igual el repte per celebrar el meu quaranta aniversari al novembre, tot i que em feia molta il·lusió, el descarto d'entrada, també els tres reptes de 100 km que tenia previstos. No vull cap tipus de pressió que em forci a prendre males decisions en la recuperació.
El gran avantatge de fer més d'una modalitat esportiva és que no cal parar del tot. Puc nedar, que a l'estiu encara ve més de gust. Puc pedalar, tot i que sense anar amb "desarrollos" massa llargs, ni aixecar-me dret. El caiac, cal provar-lo sense presses, doncs la posició de les cames, en un de travessia com el meu, en que van un xic flexionades, pot anar malament.
Ara calma. A gaudir del que si puc fer, mentre em recupero i aprofitar per idear algun repte nou.
Entrada relacionada:
24/11/14 Torno a córrer!
La lesió es va produir fa 8 dies a l'Emmona, a dia d'avui el dolor no ha marxat, més aviat al contrari. Em fa mal al pujar escalons i al flexionar les cames, encara tinc una mica inflamada la zona. El dolor se m'ha fet molt present durant aquests dies.
Sembla que la part a peu, corrent i/o caminant d'aquest 2014, ja l'ha puc donar per finiquitada. Potser estarà resolt en un parell de mesos o potser no, prefereixo preparar-me pel pitjor, d'aquesta manera estaré content si estic recuperat abans.
Els reptes poden esperar. Sempre he tingut molt clar, que lluitar fins al final per un repte, si, aconseguir-lo a qualsevol preu, no. L'IronGuíxols, IronMan casolà, que havia de fer aquest juliol, queda posposat sense data, igual el repte per celebrar el meu quaranta aniversari al novembre, tot i que em feia molta il·lusió, el descarto d'entrada, també els tres reptes de 100 km que tenia previstos. No vull cap tipus de pressió que em forci a prendre males decisions en la recuperació.
El gran avantatge de fer més d'una modalitat esportiva és que no cal parar del tot. Puc nedar, que a l'estiu encara ve més de gust. Puc pedalar, tot i que sense anar amb "desarrollos" massa llargs, ni aixecar-me dret. El caiac, cal provar-lo sense presses, doncs la posició de les cames, en un de travessia com el meu, en que van un xic flexionades, pot anar malament.
Ara calma. A gaudir del que si puc fer, mentre em recupero i aprofitar per idear algun repte nou.
Entrada relacionada:
24/11/14 Torno a córrer!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies per comentar!