01/06/14 Últim entrenament per l'Ultra Trail Emmona. Diumenge
Envoltat de muntanyes, mentre enfilo el Taga, tinc la sensació de tornar-me petit petit.
Per les hores que tinc, puc fer dues pujades al Taga. Començo a caminar i el sol es va alçant, mentre es retira la fredor de l'alba. Cada revolt del camí, està farcit de records, de l'Emmona, del 2012 de com de fos estava al pujar-hi i de l'any passat, que es va fer eterna i difusa per la febre que em va acompanyar.
Vaig pujant bastant còmode, un cop dalt no puc evitar pensar en com de gran és la natura i gaudir tot el que m'envolta. A mitja baixada, tinc una companya inesperada, una gossa perduda, va al meu costat, a estones m'avança, es para, ensuma, és molt manyaga, Anem baixant, fins que retrobem els seus amos, que l'estaven buscant. M'agraden les històries amb final feliç,
Arribo al cotxe, reposo líquids i aliments i de nou cap al Taga. El cansament d'ahir i el d'avui, es deixen sentir. Vaig a gaudir, a aquestes hores hi ha més gent, parlo amb un, amb l'altre, sempre s'apren alguna cosa interessant. Saber on patiré, ho fa un xic més dur, aprofito per disfrutar de la màgia que m'envolta.
Un cop dalt, m'assento en diferents llocs, per gaudir de les panoràmiques de cada banda, amb el temps que es mereixen. Les vistes a la baixada, també són espectaculars, no tinc ganes d'entrar en la zona més boscosa i menys de marxar. Aturo el rellotge en 9 hores caminant, fent 25,430 km i uns 4.500 metres de desnivell acumulat aproximat.
Entrades relacionades:
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies per comentar!