20/11/11 Marxa de l'Ou de Reig

Entrenament a l'Ardenya, amb la Carme i la Tània, que estan que se surten, de bon estat de forma i en Pere que no para quiet, quina feinada per seguir el seu ritme. Amb l'ajuda de l'Albert, que ens ha fet d'avituallament.
No conec massa aquesta zona, només la part on faig els entrenament d'entre setmana, habitualment tinc tendència a anar cap a les Gavarres, em són més familiars, l'excusa era preparar la Marató de l'Ardenya, tot i que no faré la prova, la bona companyia i la descoberta d'indrets nous, són bons al·licients per anar-hi.
Quina sensació la de ser a la muntanya  novament, el dia era gris, ennuvolat, amb previsió de pluja, que no s'ha complert i molta humitat, per mi ha estat una jornada de ple sol, sentir el soroll de cada pas, la remor de l'aigua que passava per tot arreu, el patinar de les pedres molles, el moviment inesperat dels rocs, les arrels que sobresurten, la duresa de les pujades, la dificultat de les baixades, el poder córrer en alguns trams, el vent una mica fred a la cara, la humitat als cabells, les branques que amagaven corriols i les meravelloses vistes que t'omplen el cor.
No era l'objecte de la sortida, però si surten al nostre pas, tampoc és qüestió de deixar-los, han estat uns quants quilos d'Ou de Reig, imagineu si ni havien, que fins i tot jo, que mai en vaig cap, n'he trobat un, m'ha fet il·lusió.
El bosc treu la part més natural de mi, em dóna força per seguir i no defallir, no mi sento estrany, encara no hi hagi estat mai, estic a casa, córrer entre muntanyes, esbufegar, observar, escoltar, suar, saltar, ensopegar, fins i tot caure i tornar-se a aixecar, és vida.

Han estat 36 km, caminant i corrent, en set hores i mitja, incloent les parades i la recollida de bolets, m'ha faltat tècnica, per anar còmode, 6 mesos de  parada forçada es noten, res que no arregli el temps i uns quants quilòmetres, no em falten ganes de tornar-hi.

Àlbum de fotos