07/11/11 Com escric una entrada en el bloc.

Escriure al bloc, és tota una afició,  és tot un plaer compartir amb tothom qui ho vulgui llegir, donant el meu punt de vista, sobre el que m'envolta, el que em preocupa, el que em fa somiar despert, explicant com penso, els entrenaments, les proves i competicions en les que participo, etc... És fantàstic, poder transmetre la passió i les sensacions que visc, m'encanta interactuar amb tots vosaltres, en el món 2.0 i sobretot en el real. 

Transformar vivències i emocions, en paraules, és un exercici molt grat, alhora és sumament complexe, escriure per un mateix o pel cercle més proper, és senzill, et coneixen i saben per on vas, la meva intenció, sempre ha estat, escriure per a tothom, de manera que qualsevol persona pogués entendre el que intento transmetre,  és difícil, hi ha escrits que surten a la primera, sobretot els que descriuen un fet objectiu, un repte, una prova, un material, entre que em poso davant la pantalla i surt publicat, no passen ni dues hores, hi ha els més difícils, els subjectius, pensaments, punt de vista, sensacions, emocions, en aquests hi ha més hores, entre 5 i 6 hores davant l'ordinador, més les hores de donar-hi voltes per ordenar idees i conceptes, aquestes hores, no acostumen a ser seguides.

Els temes flueixen constanment, com deia Picasso: la inspiració existeix, però t’ha d’agafar treballant. Aprofito els moments de conduir i les estones mortes, per pensar i donar forma al contingut, de vegades davant l'ordinador, d'altres a l'agenda, d'altres en el primer paper que trobo, l'estona després de dinar i de sopar aprofito perquè vagin agafant cos.

El primer escrit, l'esborrany, que mai s'assembla massa  al que finalment publico, explico tal i com ho visc, dintre el meu univers particular, després s'ha de polir i polir, perquè s'entengui el missatge, ho rellegeixo, a cada lectura, vaig pulint, un detall i torno a llegir, un altre detall, un cop i un altre, arriba un moment, en que necessito agafar distància, a vegades són uns minuts dedicats a algun altre tema, altres cops, són dies,  no hi ha millor objectivitat que el pas del temps. En ocasions, la dificultat, està en triar la fotografia que acompanya l'escrit, és una petita part, però al igual que totes s'han de cuidar i  mimar.

És fantàstic, a través d'aquesta eina, he conegut gent molt interessant, d'altres només us conec virtualment, gràcies a tots pels vostres comentaris, pels mails, en que em feu propostes, tant de bo les pogués fer totes, una cosa que em sorprèn, és que em pregunteu sobre temes de material, que interessi el meu parer en aspectes logístics, inclús sobre detalls que no tenen res a veure amb l'esport, m'afalaga que em pregunteu, només puc dir-vos el poc que he aprés, contesto a tots els missatges, de vegades no tant ràpid com voldria, però l'agenda dóna pel que dóna.

Entrada relacionada:
El perquè d'aquest bloc