07/10/10 Ultrafons
Costa d'entendre que significa l'ultrafons, costa d'explicar, una cosa que portem tant dins del cor.
Hi ha pocs esports, en que un corredor de la cua, com jo, pugui conversar, compartir inquietuds, truquets i malsons, amb gent de primera linea, en que el guanyador d'una cursa, s'interessi, per com ha anat als últims.
L'ultrafons, te aquestes coses, per la majoria dels que la fem, es més important arribar més lluny, que no pas anar-hi més ràpid.
En les carreres, ens trobem un grapat de gent, que ens anem coneguen a copia de córrer, ara una estona amb un, ara una estona amb l'altre, ens ajudem, ens estirem, un no arriba l'un, arriba l'altre, compartim un munt d'hores junts, un munt de quilòmetres, potser perquè entrenem moltes vegades sols, quan ens trobem per la muntanya no parem, ens expliquem els projectes, el que hem après, els somnis propers.
Més que anar a una cursa, com una competició, hi anem com a una festa, en que patirem, sabem que serà molt dur, però acabarem donant el millor de nosaltres.
Evidentment, que com a tot arreu, hi ha de tot, sempre hi ha alguna poma curcada, però acaba caient pel seu propi pes.
Com diu el Pere, l'ultrafons es: Quan veus una persona ballant però no escoltes la música, et sembla incomprensible aquesta persona, fins i tot et pot semblar completament boja amb tants moviments tan rars. Només quan escoltes la música pots entendre la persona que balla.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies per comentar!