Ha costat, però tot te una primera vegada, en la segona edició, de Guara Somontano he abandonat, la decisió ha estat dura, després d'una caiguda, bastant espectacular, al km 29 +/-, al punt del control de Rodellar, al km 43 he abandonat. No podia ni caminar, el dit gros del peu esquerra, s'ha inflat, feia un mal, que em feia saltar llàgrimes a cada pas de la baixada final d'uns 4 km, al moment de deixar-ho, pel fort dolor, he acabat anant amb ambulància a l'hospital de Barbastro, on, després d'una primera exploració, semblava trencat, per sort les radiografies, han dit el contrari, que només es una forta contusió. Moltes gràcies als companys de l'organització i creu roja per les vostres cures i atencions. Gràcies als corredors, que em vau acompanyar fins l'ambulància, els vostres riures i anècdotes, van ser el millor calmant pel dolor.
36 hores després de la caiguda, tinc l'espatlla i el genoll amb dolor, per sort no es res més que el cop. El dit inflat, però un repòs de 7 a 10, de practica esportiva, ho posarà tot al seu lloc.
Quan faig aquestes curses, assumeixo riscos, tot i que sempre espero que no passi res, però el risc zero no existeix.
Tinc la gran sort d'anar amb amics com l'Andreu, en Pere, la Carme i tota la família Alsina, m'he sentit mimat i cuida't com mai, no em cansaré de donar-vos les gràcies amics.
Entrades relacionades:
30/09/10 Ultra Trail Guara Somontano. Pròleg
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies per comentar!