11-12/01/14 24 hores a muntanya. Crònica i track

Per cinquena vegada, estic a l'inici de les 24 hores a muntanya, amb l'al·licient que mai el recorregut passa per allà mateix i la duresa de no anar al ritme que un vol, sinó al que imposa el guia.
Aquest any erem més de 250 persones a la primera etapa i una alta participació en les restants, la bona climatologia i la gran feina que fa el Centre Excursionista Olot, any rere any, de ben segur que hi tenen molt a veure. 
Si en les altres quatre edicions que he participat, una gran protagonista havia estat la fred. Aquest any, ho és la bona temperatura, que a les pujades ens fa treure roba i suar la gota, per afrontar un trenca-cames constant, amb 6.700 metres de desnivell acumulat. La jaqueta s'ha passat la majoria d'hores lligada a la cintura.
Les pujades són bastant dretes, inclús, uns pocs metres, que hem hagut de salvar a quatre grapes. Uns quants trams de baixada, feien desitjar que s'inicies de nou l'ascens. Fulles per terra, pedres, humitat i son, han fet posar els cinc sentits en baixar i no acabar per terra, castigant de valent els genolls.
Una de les grans avantatges d'aquesta prova, és que anem tots junts, no només els amics amb qui he anat.  La Carme i el Pere, que hem compartit 4 etapes. La Mª Carme i el soci de muntanyes, en Lluís Tuneu, que amb aquesta ja en duem cinc edicions, havent-ne fet quatre plegats. Juntament amb la resta de participants, amb els qui em compartit algun o tots els trams.
L'entorn on ens hem mogut, és de compte de fades, boscos amb màgia,  pobles medievals amb encant i sorpreses que van omplint els sentits a cada pas. No hem passat 24 hores admirant el paisatge, hem estat 24 hores sent part del paisatge i de l'entorn. Caminant i gaudint.

Entrades relacionades: