28/04/13 Travessia Prades Siurana. Nedant a pell

Podria explicar que no vaig dubtar ni un moment en fer-ho a pell, que no tenia cap por i que estava convençut que ho aconseguiria, si, ho podria explicar, però seria faltar a la veritat i en aquest bloc, aquest concepte no hi té cabuda.
De bon matí tenia intenció de nedar a pell, duia el banyador posat, amb el neoprè no el duc mai, a sota porto el mono de triatló per evitar friccions. Conforme avançava el dia, no ho tenia tant clar, estar amb els peus i les mans sense sensibilitat pel fred i la pluja i amb la roba una mica molla, no ajudava gaire.
Al anar arribant la gent, amb incertesa del que la natura ens deixaria fer, els dubtes em començaven a aflorar per tots costats. Van haver-hi dos factors determinants per fer-ho a pell, el més important, els amics, l'Àngel i en Francesc, que també volien, menys mal, no seré l'únic, inclús s'apunta un quart nedador i el factor de la nevada, m'agrada poder-me penedir del que he fet, no del que deixo de fer i poder nedar mentre neva, amb seguretat dins l'aigua i a fora, és una ocasió que no es pot deixar escapar, no sé si es tornarà a donar mai més.
Sortim amb la primera onada, així quedarem entre el gruix de nedadors, a més l'Àngel, tot i que és més ràpid que jo, decideix que la fem junts, genial! Donen la sortida, anem cap a l'aigua, els nedadors van entrant mica en mica, tímidament, al baixar nosaltres, fins i tot ens deixen pas, gràcies companys!
D'estar saltant i en moviment per conservar el màxim de temperatura, estic accelerat, al entrar a l'aigua, no agafo el ritme, sóc d'entrades tranquil·les, em costa respirar, estic incomode, em passa pel cap girar cua, estic a 50 metres de la sortida, paro un moment, miro el que estic visquen i em resulta impossible no voler seguir endavant.
L'aigua està freda, res que no sigui familiar, el que si em fa impressió, és en el moment d'agafar aire, entri algun floc de neu a la boca. 
Imatge  espectacular, pantà de Siurana, aigua dolça i a 13ºC,  amb vapor que surt del pantà per efecte dels 2ºC de temperatura exterior, nevant, a més, vist i gaudit a cada braçada.
Durant la travessia tinc la sensació d'estar en un somni, d'aquells abstractes en que es barreja tot, tot el que m'agrada, la duresa de nedar a pell en aigua freda, fer bategar el cor ràpid, natura en estat pur, aigua, neu, muntanyes que em miren i amics amb qui compartir-ho.
Acabo amb ganes de més, bona senyal, prefereixo estar a terra pensant en que voldria ser encara a l'aigua, que estar a l'aigua pensant en que hauria de ser a terra.
He estat poc més de 17 minuts nedant,   viscuts intensament, que és el que compte, és una gran experiència que ha quedat gravada a foc en la memòria, estic convençut que no només en mi, sinó en tots els que la van viure i gaudir.
Entrades relacionades: