Segueix-me a Instagram! Segueix-me a Facebook! Segueix-me a Twitter!

28/04/13 Travessia Prades Siurana. Voluntaris

Viure una travessia des de dintre, abans i després de nedar, dóna un punt de vista diferent. Diferent perquè veig l'esforç de voler fer les coses al màxim de bé, la tensió d'haver de prendre decisions, sabent del cert, que no agradaran a tothom, tenir en el cap mil detalls i patir per no oblidar-ne cap.
El diumenge de la travessia de Prades Siurana, comença per tots, robant hores a la son i maleint el despertador a les sis del matí, per anar a muntar l'estructura necessària,  perquè tot sigui una festa, la temperatura no arriba als 0ºC, la pluja ens comença a calar, cada vegada que toquem alguna cosa metàl·lica, les mans perden la poca sensibilitat que els queda.
Encara no hi ha cap nedador, estem tots molls i amb el fred al cos, arriba el moment d'engegar l'equip d'àudio,  sense premeditar-ho, tots, cadascú a la seva manera, saltem, cantem, ballem, mica en mica la fred surt del cos, per deixar a pas a l'alegria desfermada, d'aquella que no es pot preparar, ni guionitzar, d'aquella que surt perquè si, d'estar enpapats i freds n'hem fet una petita festa, que podem veure gràcies a l'encert d'en Goyo de gravar-ho.
Tot i fer de voluntari a Neda el Món, quan hi ha el gruix de la feina, en el moment de nedar i durant la sortida dels participants de l'aigua,  estic gaudint com a nedador. Per això el meu sincer agraïment a tots ells, als d'avui, als d'ahir i als que vindran demà, als que ens guien dins l'aigua, que no van dubtar a entrar-hi per ajudar-nos, a tots vosaltres moltes gràcies per preparar i fer possible la festa.

Entrades relacionades:
29/04/13 Crònica travessia Prades Siurana publicada a Triatletas en Red

Comentaris