15/06/12 Els dies previs a un gran repte

Les sensacions i emocions abans d'un gran repte, són diverses i contradictories. En els dies abans hi ha una gran barreja de moments àlgids i d'estones amb la moral per terra.
A la que tinc una estona de tranquilitat, al pensar-hi, l'adrenalina es dispara, la sang corre a tota velocitat per les venes i aquestes s'inflen, oprimint els cos, que alhora vol sortir fora d'ell mateix, el pols va pujant, el cor parla a ple crit en el silenci, els nervis s'apoderen de mi, em sento la persona més forta, capaç de tot, sense límits, sense impossibles, sense pors, un únic pensament: fer-ho, sabent que serà dur i molt difícil, però convençut d'aconseguir-ho.
A l'estona, em desinflo gradualment al respirar, em relaxo, tota la tensió, tots els crits, el mantra mental, dóna lloc a la pau, a una pau, d'aquelles que costa d'aconseguir, en que sóc conscient del meu propi jo, puc escoltar el bateg que em dóna vida, l'aire que entra i surt constantment de mi, sentir la pell en contacte amb l'entorn, puc tancar els ulls per veure-hi clar.
Tot plegat no dura el temps d'una cançó, curiosament, és el mateix que sento a la línia de sortida, d'un repte difícil, dels que no sé si aconseguiré, abans estic atacat dels nervis, pulsacions disparades, és començar, que en res, em tranquilitzo i tot flueix en harmonia.
És la llarga espera fins el moment d'iniciar l'aventura.