28/01/21 Dos-cents dies després. Crònica d'un accident de trànsit
Dos-cents dies! Fa dos-cents dies des que es va produir l'accident.
La
recuperació segueix el seu curs. Més a poc a poc del que voldria, i
segons diuen els metges de manera correcta i ràpida. Estar en forma no
només va evitar mals majors, alhora està servint perquè tot vagi més de
pressa. Encara que em costi de percebre. La millora és com ara, al mes
de gener, el dia es va allargant de mica en mica. Hi ha més minuts de
claror. D'un dia per altres no es nota, cal mirar enrere per adonar-se
del canvi fet.
Les últimes proves indiquen una bona notícia, no
quedarà cap seqüela a la cama esquerra. La coixera lleu acabarà marxant.
Tinc atròfia muscular a la cama, pèrdua de teixit muscular. Res fora
del normal, és la conseqüència de mesos d'inactivitat física i d'haver
d'anar amb crosses per a moure'm. Amb el reumatòleg i el fisioterapeuta, estem treballant específicament
per aquesta atròfia, sense descuidar la resta de lesions. Tinc un llarg
camí per recórrer. Les sessions són més exigents físicament i més
llargues.
Segueixo fent el repte de la meva vida, que no és altre
que recuperar-me. Posant-ho tot de la meva part, ganes, esforç i
perseverança. Tenint clares les prioritats, l'objectiu és poder tornar a
començar.
Tots els escrits sobre l'accident, a un sol clic: Crònica d'un accident de trànsit
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies per comentar!