05/01/21 Carta als Reis Mags d'Orient

Estimats Reis d'Orient:

 

Agrair-vos, primer de tot, la gran sort que m'heu dut aquest passat any 2020. Algú pot pensar, que tenir un accident i estar encara en plena recuperació, no és per estar agraït. En realitat és ben al contrari. Durant l'accident de trànsit, va anar de molt poc que hagués pogut ser molt més greu del que ha estat, i durant la meva estada l'UCI, quan tot semblava que anava a pitjor, la fortuna va fer un gir i tot va començar a anar bé. Per això i pels moments dolços que he viscut el 2020, us dono les gràcies.

Per aquest 2021. Us demano poc i alhora molt, moltíssim. Que tot torni a ser igual com abans i que tot sigui ben diferent.

Igual. Que segueixi sent el somiatruites, amb el cap ple de pardals, que soc. Que tingui sempre un projecte, una aventura i un repte, que em ballin pel cap i em facin bategar el cor ràpid. Que ho visqui amb il·lusió de primera vegada, encarant la vida amb actitud positiva i senti emocions intensament. Que em posi a riure tot sol, sense més motiu que sentir l'aquí i l'ara. Que sempre que calgui, les llàgrimes netegin la mirada, per a poder veure-hi més clar.

Diferent. Perquè el previsible és avorrit, la comoditat és una rosegadora de voluntats i un cementiri de somnis. Fer coses fàcils és com mirar una pel·lícula, que has vist fa poc i saps tots els girs del guió, exceptuant petits detalls que la memòria ha oblidat, no sorprèn. I les sorpreses són la sal que condimenta la nostra existència. Tinc set d'explorar, d'anar més enllà de les muntanyes, d'on l'horitzó es desdibuixa i pell endins. Descobrint indrets llunyans i coneixent més a fons el meu jo.